La gent que dijous al vespre va arribar a casa sense saber que la Terribas entrevistava Carles Puigdemont i va endollar la tele pensant que contemplaria el Polònia, amb la curiositat de veure qui feia el paper del nou president i com se'n sortia, deurien pensar que la interpretació era extraordinària, i que l'actriu que feia de Terribas s'havia superat. No eren actors, és clar; eren els de veritat, i l'entrevista havia obligat a ajornar el programa d'humor polític fins dissabte, dia en què Queco Novell es va posar sota la perruca que el transfoma en l'exalcalde de Girona. Amb això Novell ja suma dos presidents, ja que també va encarnar Pasqual Maragall en els temps del tripartit.

El de dissabte, doncs, va ser el Puigdemont del Polònia, i el de dijous era el de veritat, però dijous hi va haver un moment que era més propi del programa que de la rea?li?tat. A les acaballes, l'entrevistadora va preguntar a l'entrevistat si havia rebut la trucada de Mariano Rajoy per felicitar-lo pel nomenament, o simplement per saludar-lo. La resposta va ser que no. I Pedro Sánchez? Encara tampoc. I de Pablo Iglesias? Tampoc. I d'Albert Rivera? Tampoc. I d'Íñigo Urkullu, el president del govern basc? Tampoc. I de Ximo Puig, president de l'autonomia valenciana? Tampoc. I de Francina Armengol, presidenta de l'autonomia balear? Tampoc. La Terribas va deixar de preguntar perquè allò feia cara d'encaminar-se a una depressió. Quatre dies després de la seva investidura al Parlament i dos dies i mig després de la seva presa de possessió, Carles Puigdemont no tenia qui li truqués. Deia que li havien dit que Sánchez s'hi posaria en contacte. Però encara no ho havia fet. Iglesias ho va fer l'endemà, cinc dies després de la investidura. Algú li deuria dir que si trucava faria una bona obra.

El diàleg de dijous, aquest "tampoc" insistent i persistent, que anava augmentant de dramatisme a mesura que acumulava repeticions, sí que semblava un gag del Polònia. Ens el podem imaginar allargat indefinidament amb més i més noms: i la cunyada de Blanes? I la veïna del tercer? I a cada "tampoc" la figura s'aniria desmanegant, fins arabar transformant-se en una figura ullerosa, mal afaitada i amb el vestit arrugat, que mira fixament un telèfon de sobretaula al costat d'un cendrer ple de burilles. Llavors sona, i l'home, il·lusionat, salta com una molla, despenja i respon. Digui? I a l'altre costat: "Pugi, sóc el Mas, truco des de la barca per preguntar-te com et va. Aquí, una mica de mar picada".