Poden estar tranquils els qui s'esveren pels riscos d'una independència accelerada. No cal que converteixin els euros en monedes d'or i els amaguin al celler, a les golfes o a Suïssa. Poden fer-ho si temen una fallida global del sistema financer, gens improbable per la bogeria mundial del deute, però no per la por que una Catalunya independent surti de la UE i de l'euro d'aquí a divuit mesos i decreti l'inevitable corralito. Això no passarà.

El mateix avís, val per als independentistes impacients. Els 18 mesos són un termini possible sempre que l'Estat espanyol s'estigui quiet i no hi posi obstacles. En altre cas, la cosa es complica. No hi haurà declaració unilateral. La desconnexió serà pactada amb l'Estat i beneïda per Europa, o no serà.

Tot això no ho diu cap aixafa-guitarres: ho ha dit el president d'Esquerra i vicepresident del Govern. Oriol Junqueras ha explicat a l'Ara que la independència «depèn també de com fa servir les eines l'estat matriu -i les està fent servir amb tanta contundència com li deixen en un context democràtic- i de la conjuntura econòmica internacional». És a dir, que si l'Estat s'hi posa d'esquena i les potències europees no s'hi volen complicar la vida, d'aquí a divuit mesos Catalunya potser haurà escrit totes les lleis i dissenyat totes les estructures de l'Estat sobre el paper -el paper ho aguantat tot- però amb escasses possibilitats de convertir-les en una norma legal amb força jurídica d'execució i reconeixement el deure d'obediència per part d'autoritats i particulars.

Naturalment, es mantindrà viva la reivindicació, com a mínim mentre els seus arguments siguin creïbles. I tal i com es comporten el govern de l'Estat i bona part de l'oposició, l'independentisme té una llarga vida per davant. Però mentrestant cal pagar nòmines i factures, prestar serveis i realitzar inversions. I això és extremadament difícil amb un sistema de finançament que asfixia la Generalitat per la banda dels ingressos mentre les Corts i el govern fan lleis i decrets que l'omplen d'obligacions i li redueixen el marge de maniobra al mateix temps.

Si existís la seguretat que d'aquí a 18 mesos Catalunya tindrà un estat independent integrat a la UE i a l'euro, aquestes dificultats es podrien anar passant amb paciència i amb il·lusió. Però si tal seguretat no existeix -i no la té ni l'Oriol Junqueras- cal tocar de peus a terra i preparar-se per a una llarga gestió autonòmica, amb tot el que comporta.