No hi ha res a fer: quan hom és sectari, és sectari. Mai serà una altra cosa. Està clar que Podemos, Iglesias en especial, no vol que es formi cap govern. I menys, encapçalat pel PSOE. Provoca, insulta, menysprea l'històric partit i el seu secretari general per impedir un govern de progrés i de canvi a Espanya, convençut que, provocant noves eleccions, tindrà millors resultats.
La xuleria madrilenya té dos problemes: cansa i avorreix. O sigui, Pablo Iglesias cansa i avorreix.I quan el personatge esdevé tant egòletra i sobrat, es fa absolutament insoportable. Com aquest xicot de Barcelona, un tal Domènech, que ha passat de l'absoluta irrelevància a la més absoluta sobèrbia i en pocs dies.
Ningú marginarà Podemos, s'exclou sol. Qui se'n pot fiar de personal tant engreid, superb i egòlatra? Predicadors televisius, professors universitaris embriagats per l'èxit i el coneixement social. Demagogs i oportunistes capaços de prometre o realitzar qualsevol viratge per treure'n un rendiment. Que parlen molt i, al final, no fan res de res.
Com deia el malaguanyat Angel Santos, "con estos no se puede ir ni a El Corte Inglés". No es pot arriscar el benestar dels espanyols i l'estabilitat que necessita un govern per atendre els problemes polítics i econòmics, socials i territorials, deixant en mans de personal tant infantil i irresponsable cap resort de l'Estat. El moviment tàctic de Rajoy hauria de reposar el PSOE. Parlar amb tothom, però explorar si pot confluir cap el centre i governar pactant suports externs amb un programa de reformes econòmiques, socials i de regeneració democràtica. Si no és possible, facilitar govern amb mesures troncals del seu programa i encapçalar l'alternativa. Partit de govern, partit responsable. Lluny de sectaris i provocadors.
