Com més serem, més riurem. La crisi catalana té l'origen en la crisi espanyola. La crisi catalana s'ha resolt amb el trencament del bipartidisme CiU-PSC, igual com la crisi espanyola s'ha resolt amb el trencament del bipartidisme PP-PSOE. Com més partits tenim, més avancem.
Madrid reia molt dels tres mesos que ha tardat Catalunya a formar govern, bastit a ?l'últim minut entre partits que semblen ben ?diversos però que tenen un objectiu creatiu comú, la independència. Madrid també pot bastir govern amb partits ben diversos, però la realitat és que l'únic comú que tenen és anticatalanisme i amb negacionisme no s'arriba lluny, com hem vist amb Rajoy.
Sort de la punxada dels oligopolis de Madrid, avui en hores baixes per la caiguda de la borsa. Les empreses "privades" que viuen de l'Estat central sembla han finançat FalangitoRivera per crear el suport que perdia el negacionista Rajoy en un nou Movimiento centralista. Ni de lluny ho han aconseguit PP i C's, però ja hem vist amb les maniobres antiperifèria de les meses que controlen al Congrés i Senat quin país més desagradable faria una Espanya en mans del Movimiento Nacional neoliberal. El diner no ho pot tot, falten els vots que no té Madrid sinó creixentment la discriminada perifèria.
Estem veient com la perifèria respon. Falangito Rivera és la nova Rosa Diez de l'ultraespanyolisme sense credibilitat per pactar amb l'esquerra. Les enquestes assenyalen que perdria bous i esquelles en una nova votació, com ja li ha passat a Catalunya del 27-S al 20-D. El votant no és tan babau com creu Madrid i ha vist que Falangito Rivera es posa una camisa blava després de cada striptease.
Un mes després de les eleccions un pacte d'esquerres i perifèrics és possible, el que vol l'elector. Aquest pacte tard o d'hora duu a un referèndum. Donaria la mateixa estabilitat a partits tan diversos com l'acord per la independència a Catalunya. No estem tan lluny: la independència també exigeix un referèndum.
La por histèrica que té Madrid als referèndums ignora que portem molts referèndum històrics després de la farsa, que encara patim, de Franco amb la Monarquia del Movimiento. No eren cap broma el referèndum de la Constitució de l'Estat de les Autonomies, el referèndum del primer Estatut, el referèndum de l'Otan, el referèndum de la Constitució Europea i el referèndum del segon Estatut, un cada cinc anys. La crisi de l'Estat de dret ha sorgit quan Madrid no ha respectat el darrer referèndum amb el cop d'Estat del Tribunal Constitucional de 2010. S'ha de restablir l'Estatut anul·lat pel bipartidisme podrit del PP i PSOE. El millor és acordar un nou referèndum que ofereixi un Estatut reforçat o la independència. El traductor Albert Branchadell explica que s'han celebrat 600 referèndums sobre sobirania. És la manera universalment acceptada per resoldre conflictes polítics. El Movimiento Nacional neoliberal pretenia protegir Madrid i els seus oligopolis. No té els vots ni els tindrà. És hora de tornar a l'Estat de dret i a la civilitat a Madrid. Hem celebrat molts referèndums i el 80% dels catalans en vol un d'addicional, és a dir tot Catalunya excepte el PP del negacionista Rajoy i la seva marca blanca neoliberal C's de Falangito Rivera.
