Hem de reconèixer que s'està bé assegut al balcó i en butaca preferent, fumant un caliquenyo i assaborint una copa de conyac cordial. És curiós i suposo que astrològicament explicable com en pocs dies l'ànsia, el neguit, les línies vermelles i els abismes insondables han canviat de país. Acostumats a viure dalt d'un filferro respirem alleugerits quan s'apaivaga, encara que sigui per poc temps, l'alta tensió que provoca la bèstia del poder, animal de gran categoria. Se l'ha definit de mil maneres, està descrita per grans escriptors, per científics i també per teòlegs i filòsofs. Dóna gust veure com, de cop al bot, és a l'Estat Espanyol on bull i rebull la carnisseria ideològica humana -peltruc, fetge, cap de mort i llengua, molta i molta llengua-; així veiem els semidéus i els nanodiables enfangar-se en els procel·losos aiguamolls dels vorals de la Cort Borbònica. Apareixen sorprenents "revenants" i "nosferatus" que transiten entre la massa de gent "corrent". Qui sap res quan el crepuscle s'abat damunt nostre? Qui pot afirmar "lo juro porque yo lo vi!"? Tot és feble i estantís, ningú no pot assegurar res, estem immergits en la relliscosa pàtria de l'especulació "sum pauper" o alguna cosa semblant.
Diuen que el tren de la Tercera Via fa temps que està aturat a l'estació de Canfranc. Que el maquinista ha tirat la gorra, ha saltat i se n'ha anat a prendre vent camps i turons enllà. Diuen diuen diuen. Qui ha d'explicar res als catalans dels pactes antinatura? Contemplem com a Madrid hi ha un Cafarnaüm de categoria en el qual els mercaders, els traficants i els contrabandistes ofereixen productes exòtics, restes de sèrie ideològiques i també un seguit de fastuosos malabars. Els líders són apunyalats obscenament en públic i en hora restringida pels propis acòlits -un clàssic-. Uns volen canviar al capità de la seva nau, altres conspiren per crear una flota de conqueridors de pijos experimentats. També corren els que conspiren en drassanes inútils, a les tavernes d'arran del riu tracen plans per assaltar el pal major i després el cel, no tenen en compte el canvi climàtic i que el pal du l'ànima corcada -el "master & comander" no veu que no hi ha mar.
Des del balcó s'endevina l'estranya festa que se celebra al cor de la tenebra -una treva-, amb el cos clivellat de traïcions i estranyes maniobres en l'obscuritat, tothom s'apropa al cor de la bèstia per mostrar-li presents i la tripa i pota guanyada en la darrera batalla en contra dels catalans. Es gustós paladejar el caos dels altres, veure com l'adversari -el coneixem d'abans que H.P Lovecraft escrivís Les muntanyes de la follia- corre com un conill mixomatòsic cap al cingle de la seva desesperació. Una petita festa. Ras i curt: a Catalunya sorgeix amb força la batalla per la República mentre a Espanya el poderós cor de la tenebra xucla voluntats, aprima il·lusions i desmunta naus de secà.
