Cartes

Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

Pedro Sánchez segueix entestat a conformar el que anomena un govern progressista d´ampli espectre. A alguns els sonarà bé, però és important aclarir quin és el preu que està disposat a pagar, i sembla que pot ser molt alt. Per aconseguir el seu objectiu, Sánchez necessita els que propugnen la independència de Catalunya, i sembla que ja ha començat a oferir alguna cosa a canvi. Un moviment que, a més, pretén ressuscitar, amb Podem i altres, el «cinturó sanitari» al qual els socialistes i Esquerra Republicana de Catalunya, entre d´altres, van sotmetre el 2004 al Partit Popular. A partir d´ara caldrà estar molt atents, no tant al que diu Pedro Sánchez sinó al que fa, per confirmar el preu i les conseqüències de la seva aventura.

Massa de pressa

Lola arpa Vilallonga. PERATALLADA.

Els qui vivim al camp o a pagès mirem tot sovint al cel, que ens explica quin temps ens espera.

Però el cel d´ara ja no és el cel d´abans. És un cel trist, homogeni com un tap, amb uns núvols desfilats grisosos€ sobretot a les postes de sol. I no són cirrus, són acumulacions dels gasos que nosaltres mateixos llencem a l´atmosfera.

Fa mes de dos mesos que no plou, i quan plogui no serà l´aigua desitjada i neta. Serà pluja àcida, aigua que travessarà aquests núvols, aquesta boina de contaminació que no tan sols afecta les grans ciutats, sinó que ens afecta a tots. Però d´aquests núvols l´home del temps no ens en parla. I tot va tan de pressa. Els roures, som al febrer, i encara no han desfullat. Un pescador gallec comentava que el 40 per cent del peix que mengem està contaminat per plàstic, per partícules cancerígenes que mai es fondran€ i un metge ens deia que d´aquí a pocs anys el càncer es multiplicarà per vint€ ja tot va massa de pressa per aturar-ho. Es pot ser optimista?

Un funeral 10, en un dia 10

Lluís Torner i Callicó. girona.

El títol no és pas per fer cap mena de comparança. Pel que fa al dia 10, és referent a aquesta campanya que els hotelers i comerciants de Girona varen començar a fer fa alguns anys, per mirar de donar una embranzida als seus respectius comerços, tenint en compte l´època de crisi; convidant-hi gent d´arreu a participar-hi, en unes condicions de preus especials, i gaudint de les diverses activitats que, a nivell ciutadà, s´organitzen a l´efecte.

El dissabte, el dia gran, havent dinat, mentre la gent participava, alegrement, d´aquesta especial jornada, a l´església de Sant Feliu de Girona tenia lloc el funeral d´un gironí modèlic, un home d´una considerable bonhomia, que deixa enrere un seguit d´activitats professionals, polítiques i de voluntariat; la majoria d´elles en pro de la nostra ciutat, i de Catalunya en general. Estem parlant d´en Joan Paredes que, en molts àmbits, també era conegut com en Nitu, així de senzill, talment com era ell.

Va tenir una mort sobtada, d´aquelles que qui la pateix no se´n deu ni adonar, però que, per a la família i els amics, és un fort trauma i costa d´acceptar. Ara bé! tret del tràngol i la tristor, el seu funeral i corresponent comiat va ser un 10; en aquest cas, com a nota més alta. Tant l´oficiant de la cerimònia religiosa -un seu nebot- com els que varen fer la glossa de les seves virtuts i els seus valors -un oncle, un amic, un altre nebot i la filla, i alhora també, el recent nomenat President de la Generalitat-, en els seus respectius parlaments, varen saber reflectir-ho amb una nítida claredat i una càrrega de sentiment tal que a tots els assistents ens varen fer emocionar. A ben segur el finat, un home d´una gran senzillesa -talment com hem esmentat abans- si hagués pogut parlar, hauria dit: «Nois!, em fareu quedar vermell». Però era la realitat, no varen dir res que no fos veritat, ni del que no en fos mereixedor. La seva família, els seus amics, la ciutat i el país, que tant va estimar, se´n poden sentir ben orgullosos.

Que en pau reposi.