Potser ara que un ciclista ha atemptat contra el procés i contra la cultura catalana en la persona de Muriel Casals, es prenen mesures contra aquesta murga. La dels ciclistes, vull dir, no la del procés. Sempre calen màrtirs, i si a més de simbolitzar les ànsies d'independència del 48% dels catalans, la víctima és dona i d'edat venerable, millor, així feministes i jubilats se sumaran a la causa. No és que m'alegri que una bicicleta hagi envestit la diputada i expresidenta d'Òmnium, però posats a trobar qui perdi la integritat física a rodes d'aquests estris invasors de ciutats, millor ella que jo, que de mi no en parlarien els diaris i m'hauria immolat per a res.
La Muriel, de qui desitjo la recuperació a la vegada que elogio el seu esperit de sacrifici, es va arriscar sense necessitat. No calia demostrar valor travessant la calçada, n'hauria fet prou de passejar distretament per la vorera i tard o d'hora hauria acabat igualment a l'hospital. Les voreres són una jungla, si no t'empeny una noia que va teclejant el mòbil, et fa saltar pels aires un ciclista dels que procuren invertir la piràmide de població eliminant avis. Deu ser bo per al planeta, que tot el que fan els ciclistes té motivacions ecològiques.
També hi ha ciclistes sensats, ho sé. En conec un parell als quals solc trobar duent la bicicleta a passeig, és a dir caminant i portant-la agafada del manillar com una nòvia, amb una cervesa a la mà lliure. Aquesta és l'actitud dels ciclistes civilitzats, dels que estimen la seva bicicleta. Oi que qui té un gos no el cabalca pel carrer tot esquivant vianants? Doncs una bicicleta, igual.
A Catalunya és més probable caure abatut per una bicicleta que per un atemptat islamista, però les mesures de seguretat no són proporcionals a una i altra amenaça. Fins ara. Calia el màrtir de pes, ni el cristianisme hauria arribat a res sense un Jesús a la creu. La Muriel, crisma i pelvis trencades, és la icona que els vianants esperàvem, una enviada no diré de Déu, però sí del destí. Igual com va caure el poderós imperi romà, caurà el de les bicicletes i a la Muriel elevarem pregàries d'agraïment.
