Pedro Sánchez ha estat proposat pel Rei al president del Congrés com a candidat a la presidència del Govern d'Espanya. El líder del PSOE ha demanat temps per aconseguir fer viable la investidura, i els analistes polítics han plantejat diverses hipòtesis. Per part dels juristes, arran d'un comentari d'Ernesto Ekaizer, alguns hem començat a discutir què passaria si Sánchez fes a Patxi López una cosa semblant a la que Rajoy va fer a Felip VI. És a dir: malgrat haver estat proposat, renunciar a presentar-se per manca del suport imprescindible.
Recordem breument el marc normatiu. El Rei ja ha complert amb el que li correspon segons l'article 99.1 de la Constitució (CE), i ara s'ha de posar en marxa allò que preveuen els articles 170 i 171 del Reglament del Congrés del Diputats. Segons el primer dels precep?tes, el president de la cambra ha de convocar un ple... sense que es precisi el termini. S'obre en teoria, doncs, un període d'incertesa equiparable a la que es plantejava abans que el Rei proposés Pedro Sánchez com a candidat. Perquè mentre Patxi López no convoqui el ple, no es posa en marxa el procediment d'investidura. Si Sánchez se'n surt, cap problema. I si no ho aconsegueix, comença a córrer el calendari que preveu l'art. 99.5 CE, que fa que les eleccions si?guin convocades en el termini de dos mesos.
Els problemes poden sorgir si no s'arriba a la sessió d'investidura. Hem de recordar que el president del Congrés no té el mateix paper constitucional que el Rei. Aquest té el deure de proposar un candidat, després d'escoltar els representants dels grups polítics amb ?representació parlamentària (art. 99.1 CE). Per arribar-hi, pot parlar amb qui vulgui, en els termes més adients per aconseguir un ?candidat amb possibilitats de ser ?investit. El president del Congrés està en una posició diferent. El seu paper institucional el porta a dirigir debats de gran tensió política, i li cal una aparença d'imparcialitat que es veuria afectada si es veiés que ?intenta afavorir un líder de partit.
D'acord amb això, Pedro ?Sánchez no hauria d'involucrar Patxi López en les seves negociacions. I no seria bo que renunciés abans de pujar a la tribuna d'oradors per defensar la seva investidura, per les incerteses que abans esmentava. Encara que sigui derrotat en la votació, si es presenta formalment posarà en marxa el calendari que, com a mal menor, torna la paraula a l'electorat (art. 99.5 CE). I cal tenir en compte que ningú està obligat a ser candidat a la presidència del Govern. Sánchez té el dret de ser-ho; l'empara ?l'article 23 CE. Però aquest precepte estableix un dret, no un deure.
En tot cas, el Rei podria tornar a intervenir. Si Sánchez es retirés abans de sotmetre's al vot d'inves?tidura, el president del Congrés ho hauria de comunicar al Rei, que tornaria a fer una nova ronda de consultes com la que hem vist. Tindria, com ha tingut, l'opció de proposar un dels altres líders o candidat independent, si més no per propiciar un vot d'investidura. Si el nou candidat fos derrotat en la investidura, el Rei faria el mateix, però comptant, ara sí, amb la perspectiva de la convocatòria automàtica d'eleccions.
Hauria sigut millor que la Constitució i el Reglament del Congrés incloguessin terminis més precisos. No tindríem les incògnites que ara planen sobre l'actualitat. Caldrà tenir-ho en compte per a reformes futures. Ara bé, això no eximeix ningú d'estar a l'alçada de les seves responsabilitats. Que, per cert, van més enllà dels seus interessos partidistes.
