Fa anys que escoltem les bondats de tot un seguit de països nord enllà, i cada vegada que els nostres polítics volen fer servir un referent sempre ens recorden com de bé fan les coses a llocs com Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega o Finlàndia. Des de fa molt temps ens han creat una imatge idíl·lica d'aquests països; que si és on millor educació tenen, que si és on millors beneficis socials hi ha, que si és on millor viuen econòmicament, que si és on estan les millors empreses i les més competitives. Vaja, un exemple envejable de societats.

El que no ens diuen es que és on més índex de suïcidis hi ha, que és on més violència existeix, que és on més creixen els ultradretans, que són la gent més poc sociable que he vist mai i que ara també es posen al davant del rànquing de racistes, per no dir una cosa més gruixuda, amb la llei que acaben d'aprovar a Dinamarca, que permet confiscar tot el que portin de valor a sobre els refugiats que puguin arribar a aquell país, si és que deixen arribar algú, i que passi de 1.340 euros, una vergonya per a un estat que ens havia fet creure que era un dels més avançats d'Europa. Si resseguim la ruta d'aquests països que semblaven exemplars veurem que a Alemanya estan creixent de manera alarmant els atemptats contra centres d'acollida de refugiats. De fet, els cremen directament i fa basarda veure la pre?sència creixent al carrer de neo?nazis que actuen impunement.

Vist com estan les coses jo només demanaria que ens deixin de posar com a exemple aquesta colla de països, si no és que a partir d'ara els utilitzem per il·lustrar la vergonya col·lectiva d'una Europa que fa pena nord enllà i en qualsevol direcció, miris on miris.