Pedro Sánchez ha obtingut la meitat del que volia. La seva aspiració era que Mariano Rajoy acceptés el repte de presentar-se en primer lloc a la investidura i fracassés. Això suposaria un cop molt dur al lideratge de l'actual cap de govern i certificaria l'abast de la davallada del PP. L'altra cosa que volia Sánchez és pujar ell mateix a la tribuna del Congrés com a candidat, per aprofitar la projecció i els avantatges reglamentaris de la sessió d'investidura, i això ho ha aconseguit.

El sol fet de pronunciar el discurs i de sotmetre's al debat en qualitat d'aspirant a president ja dotarà Pedro Sánchez de l'aurèola que li han volgut negar bona part dels barons del partit des de la mateixa nit de les eleccions, per no dir des d'abans. La sessió d'investidura serà seguida atentament per televisió, possiblement per milions de persones, i allà Sánchez podrà lluir-se si és que disposa dels recursos oratoris necessaris per fer-ho; tindrà la iniciativa, mentre que fins ara ha hagut d'anar a remolc; i serà ell qui argumentarà perquè el votin, en lloc de ser pressionat per propis i estranys perquè voti o s'abstingui a favor de Rajoy, com li ha estat passant les darreres setmanes.

Podria ser que Sánchez fracassés, però com a mínim podrà dir que ho ha intentat i que no s'ha amagat com el líder dels conservadors, que després d'aquesta doble declinació ho tindrà difícil per donar lliçons a ningú. Rajoy ha fracassat abans d'intentar-ho, i la lògica diu que el seu partit hauria de començar immediatament el procés per treure-se'l del damunt. Però la lògica i la realitat tenen un ampli historial de divergència en la política espanyola. Per si de cas, Albert Rivera és allà, més centralista que ningú i disposat a les reformes liberals de l'aparell de l'Estat que reclamen molts sectors empresarials.

Sí, podria ser que Sánchez fracassés, però no és el mateix anar a unes noves eleccions després d'haver intentat el que Rajoy no s'ha atrevit a fer. Amb les darreres enquestes, al PSOE no li convé tornar a les urnes; de Sánchez depèn que després del debat siguin diferents. Fa tres dècades i mitja Felipe González va presentar a Adolfo Suárez (avui mitificat) una moció de censura. Sabia que no la podia guanyar, però li va donar l'oportunitat de pujar al faristol i presentar d'ell mateix la imatge que el 1982 el va portar a la majoria absoluta. Sánchez tindrà, a més, l'avantatge del reglament: el candidat a ser investit pot parlar sense limitació de temps, tant en el discurs com en les rèpliques.