Cartes

fernando guerrero barrio. girona.

Després d´un mes i mig de les eleccions i dues rondes de consultes del rei Felip VI, és tal la incompetència dels nostres polítics que encara no han aconseguit arribar a un acord per formar govern, i tot per defensar els seus ideals de partit. Els nacionalistes catalans pactarien només amb els que els donin suport en el seu objectiu separatista; el PP, en el seu afany de mantenir-se al govern i després d´un mandat complicat per les retallades i la corrupció, no troba ningú que li doni suport, i PSOE disputa la presidència a Rajoy encara que per això ha de pactar amb Podem i IU, cosa poc probable vistes les diferències entre tots dos. I en el centre hi ha Ciutadans, que amb la seva negativa de no donar suport a ningú, amb la seva abstenció, inclinarà la balança cap a un costat o un altre. Vist el qual, arribem a la conclusió que en la millor ocasió després de trenta-vuit anys l´esquerra no es posa d´acord per fer efectiva la ruptura del bipartidisme.

Finalment ha mostrat la seva incapacitat política durant les consultes amb el Rei on s´han presentat sense haver negociat cap acord amb els diferents partits, una cosa insòlita que ha suposat la pèrdua de molt temps i una mala imatge de país, i és que Srs. Polítics més voluntat i compromís amb els ciutadans, per favor.

Des de 3/4 menys 5 de 3 de la nit sense poder dormir

joaquín durall. banyoles.

Les petadores per espantar senglars segueixen sense regular-se, després de 17 anys de queixes. Emeten trets virtuals similars a balins, a cops de taulons, a tambors..., a espetecs elèctrics, trons i explosions, ja siguin forts o fluixos, però que no et deixen dormir en tota la nit, si ets una persona sensible als sorolls. És una autèntica tortura viure al camp amb petadores.

No s´entén que no s´utilitzin altres mesures no acústiques al voltant de les urbanitzacions on hi hagi queixes (com tanques, pastors electrònics, trampes...). Els sorolls de sobresalts de les petadores envaeixen dins de la urbanització mateixa, en els boscos i barrancs del voltant, i fins i tot a prop de les cases, amb l´excusa de ser fluixes.

No sé com les autoritats no reglamenten, d´una vegada, seriosament, posar una sola petadora al principi de la nit, a les 11 h per exemple, i una altra al final d´aquesta, a les 8 h o 9 h del matí (i cap més, per fluixes que siguin a qui les posa!), perquè puguem dormir tot seguit d´una beneïda vegada a la urbanització Banyoles Park, de Porqueres.

Tot això indica que l´ecologisme és una matèria oblidada gairebé per complet, i que les autoritats no acaben mai de prendre-s´ho seriosament.

Esperem que la cosa canviï, o sinó ja es veu que la humanitat està perduda greument, per falta d´eficàcia fins en els temes ecològics seriosos més elementals.

De quins valors estem parlant

antònia sabrià frigola. girona.

Trobaria molt interessant que algú, quan ens posem a la boca els valors d´Europa, tingués l´amabilitat d´aclarir-me de quins valors estem parlant. Perquè és que jo ja no entenc res. Per a mi, valors serien: democràcia, solidaritat, llibertat, igualtat, generositat, humanitat...

I, en canvi, fa temps que em va voltant pel cap un acròstic que projecta més fidelment com es comporta l´Europa actual, tan freda, tan insensible al dolor humà, tan enfangada en l´ambició, la comoditat, el consumisme, la corrupció i la manca d´ètica: Egoista; Ultratjant; Racista; Obtusa; Parapetada; Amoral.

Així és com s´està mostrant, per vergonya i indignació de molts dels seus habitants. I, a més, es tracta d´un egoisme mal entès, ja que, ni que fos realment per egoisme, aquest continent envellit faria bé d´acollir l´onada de persones que malauradament han de fugir del seu país i que porten amb ells un bon grapat de dolor i de criatures.

No és evident que ens ajudarien a rebaixar la mitjana d´edat de la població? No és evident que, si fossin ben rebuts i tractats com a persones, tots plegats contribuirien al progrés general i ens enriquiríem mútuament amb les diverses aportacions?

Em fa l´efecte que, si l´única cosa que se´ns acut quan els altres tenen problemes tan greus és aixecar muralles i més muralles, al final acabarem asfixiant-nos ­nosaltres mateixos en el llot dels no valors que estem demostrant.