Ja he acabatVoces de Chernóbil, de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx, un llibre reportatge sobre l'amor i la mort, no es pot escriure d'una altra cosa, més enllà d'una tercera dedicada a caçar mosques. O a preparar el que en la redacció d'un diari es diu "resums d'agència" que, en aquest llibre, comencen amb les víctimes de l'esclat i acaben amb els viatges turístics a les zones excloses, hi ha gent per a tot. Però no s'assembla en res a Los ejércitos de la noche de l'egòlatra Mailer. Ni a A sang freda: aquí hi ha polifonia, música coral, veus i sentiments de gent comuna, de vegades s'oblida que sòviet és una paraula presoviètica i que els russos -el rus de poble, que és gairebé tots els russos- va ser sempre comunitari molt abans que se li acudís ser comunista. Aquest any es compleixen els trenta de Txernòbil, però si algú creu que és una dada molt remota que pensi en Fukushima, que és d'abans d'ahir. En aquest llibre parlen tots, sovint amb el cor: hi ha bassals verds i grocs, poblacions desplaçades, poblets fantasmals on van abandonar un gatet que ja va devorar les flors de tots els testos, ritus funeraris en els quals els morts són tractats com vius i a l'inrevés, un sentiment del paisatge que només es pot qualificar de panteista i sempre el bosc: el bosc on cada arbre és saludat com un veí, el bosc que recupera el que va ser seu i posa senglars, ants i llops a patrullar els assentaments desertats. Estremidor, sí. Per plorar com una Magdalena. Aquí s'enterra tot: el comunisme, la gent, els pobles, les cases i fins la mateixa terra i, tot i així brilla, s'il·lumina, crema. Literatura d'alt voltatge: "L'home ja no viu a la Terra com si fos la seva casa, és només un hoste". Un hoste desnonat per la ciència, pel progrés, pel socialisme. Els herois d'una Atlàntida que ja no existeix. Només submergit en un llibre així, ple de furor i horror, es pot tornar a emergir molt més net. Efectes paradoxals de la radioactivitat. I de la immersió.