L'arribada del ferrocarril a Anglaterra va ser rebuda amb més que prevenció. Els pagesos asseguraven que a les vaques se'ls estroncava la llet al seu pas. Alguns científics van determinar que el cos humà no podia suportar tals velocitats sense patir lesions internes. Avui tot això ens causa hilaritat, però en aquell temps s'ho prenien molt seriosament.

No va ser la primera mostra de rebuig a la tecnologia. A principi del segle XIX es van estendre les accions dels anomenats ludites, els trinxadors de màquines, que atemptaven contra la tecnologia de les fàbriques que destruïa els seus llocs de treball. A mitjan segle va esclatar a Catalunya el conflicte de les selfactines, màquines automàtiques de filar a les quals els obrers atribuïen l'augment de la desocupació. No obstant això, tant a Anglaterra com a Catalunya, com a tot Europa, la revolució industrial va acabar generant molts més llocs de treball que els destruïts inicialment.

Quan els historiadors econòmics facin balanç de la revolució digital, sens dubte trobaran paral·lelismes amb les anteriors històries. D'una banda, ha destruït llocs de treball. Per l'altra, la millora productiva ha alimentat una expansió que ha permès crear llocs de treball. Però el procés ha deixat molta al marge, i potser ha augmentat les desigualtats socials. La destrucció creativa és, com el seu nom indica, creadora però alhora destructiva.

Ara es comença a parlar dels llocs de treball que seran destruïts per la quarta revolució industrial. Ha estat tema a Davos. Sabem que els canvis tenen un cost humà i cadascú de nosaltres té por de formar part dels damnificats. Dirigents polítics i econòmics es mouen en la incertesa de saber quines seran les apostes guanyadores entre les nombroses que hi ha sobre la taula. Empreses, ciutats i països poden triomfar o enfonsar-se segons l'encert de la tria.

Davant el CES (Consumer Electronic Show) de Las Vegas, The Telegraph es preguntava: els humans estan preparats per a la tecnologia del demà? La resposta, que donava en el mateix article, és un lògic "depèn": de les nombroses innovacions que arriben cada any, algunes es vendran com xurros i altres seran oblidades. Els que hagin fet l'aposta guanyadora es faran d'or i crearan molts llocs de treball. O els salvaran. Els qui no l'encertin ho pagaran. I fins d'aquí a un temps no sabrem qui és qui. Però una cosa és gairebé segura: els més grans perdedors seran els que es posin d'esquena a la innovació i pretenguin que res no canviarà.