Un Carnaval, aquest, en què l'hivern sembla poc present, per obra i gràcia del canvi climàtic, que deien alguns que no existia. Té el Carnaval múltiples rostres, de la joia dels petits que volen ser protagonistes de La guerra de les galàxies, la nissaga eterna del cinema, als burletes de poble que es disfressen de senyora de bon veure, i amplis atributs físics, que els fan semblar deesses de la prehistòria, amb mitges negres i tacons.

En aquest món absurd on qui ens parla de renovació total té més ànsia de poder que els que hi havia abans, estem curats d'espants. Dijous llarder, botifarres menjaré. Disbauxa. Penyes que preparen la seva obra d'art durant tantes hores. Senyores grans que es disfressen amb les amigues. El Carnaval es tancarà amb processons i la sensació d'una part més de l'any completada.

Gaudeixin de la sensació canalla de ser un altre. De vestir-se dels pandilleros de La taronja mecànica de Kubrick, o l'inevitable Homer Simpson fabricat a la Xina. Malgrat tot, sobrevivim, amb l'amenaça inquietant de retallades dels pares de Brussel·les i la madrastra esquerpa, la senyora Merkel. Sobrevivim quan països de l'entorn mediterrani es desintegren, s'empobreixen i es buiden de vida, derruïts en guerres, i davant la perfecta indiferència o ine?ficàcia de la comunitat internacional. De l'Escala a Girona i de la Jonquera a Platja d'Aro; d'Olot a Sant Feliu, tornen els reis del Carnaval, monarques d'un estat d'ànim, de festa i celebració, amb data de caducitat.