Girona està sumida en una estranya qüestió: cal que les campanes de la Catedral callin a les dotze de la nit? No és senzill prendre partit. A una banda del riu de la polèmica hi ha qui assegura que ja era hora i que massa poc, que les campanes són un destorb. Un soroll que molesta i que, sobretot, ens ve imposat des d'èpoques reculades per la secta que va inventar la inquisició. Representa el so que durant segles ha ordenat amb mà fèrria el que era el bé i el mal. L'horror del Pandemonium i els terribles Llims. Tant les campanades de dia com les de nit marquen, encara ara i un cop arrancat el segle XXI, el poder de Déu sobre els homes. Sorgeixen i cauen des de la punta més encimada de la ciutat i d'allà reboten a la universitat i s'expandeixen en altres campanars damunt dels polítics, la plebs, els autònoms i la xusma. Pluja àcida que recorre tots els poders públics amb inquietant puntualitat. No donen només l'hora sinó que amenacen. A cada quart i hora el Déu prepotent, rancuniós i venjatiu de l'Antic Testament té cura d'assegurar-se que tothom, catòlic, musulmà, jueu, adventista del setè dia o turista sàpiga que està vigilat. El soroll indica guàrdia i estricta vigilància. A l'altra riba ixen les veus que els neguiteja el silenci, ànimes cregudes i també atees que necessiten el dolç acomboiament catedralici, placenta angèlica, per dormir, fer l'amor o treballar durant la nit. És més que un costum. La catedral ja hi era quan van posar els hotels que es queixen, les campanes ja tocaven molt abans que qualsevol ciutadà actual existís, forasters inclosos, el temple s'havia alçat quan els habitants d'ara ni tan sols eren un pensament en el bou reproductiu humà. Els repics són música que ha acompanyat la població tota la vida, batejos, casaments i funerals. Les campanes reprodueixen la veu del Déu bondadós i miraculós del Nou Testament. El dilema està en la part més sensible de la qüestió: què és música i què és soroll? Complicat interrogant que ve de lluny, MozartSalieri, Beatles o Rollings, FedererNadal, Oasis o Blur, CristianoMessi? Preguntes complicades que n'arrosseguen d'altres. Quants decibels ha de tenir dret la cúria per explotar en una societat laica? Qui s'instal·la primer en un lloc té dret a tocar campanes eternament? És lícit considerar les campanades com una simple contaminació sonora? I en el més enllà, a l'altra banda de la ciutat, seran perdonats els que silencien la nit? Quant soroll nocturn pot suportar un ciutadà? I quanta música? No és senzill escatir cap d'aquestes incògnites. I el cap ?d'any, a quina hora serà?
