Cartes

no crec en res

Roser Frigola i Macià. GIRONA.

Expressió de caire domèstic que mostra decepció.

Change.org és una organització que actua com a «lloc d'acollida lliure i pública de peticions per internet de caràcter cívic, reformista, social i, en general, reivindicatiu del compliment dels drets humans». Així ho tenia entès i amb aquesta premissa he signat moltes reivindicacions amb el convenciment que era una manera de posar «un granet de sorra per al món millor». Segons una notícia apareguda al diari Ara, aquesta organització es fa servir per demanar, calceu-vos!, que es pugui canviar una llei de protecció del Cap de Creus, que va costar tant d'obtenir; per seguir la fugida endavant en la desfiguració del paisatge natural, posant en joc «els principis i els valors d'una societat, posant per davant els valors econòmics als naturals i el principi d'igualtat davant la llei (...)». Reivindico l'article d'Eduard de Ribot (Diari de Girona, 3 de setembre de 2014) que, per a mi, segueix vàlid i hauria de ser retrobat, divulgat i rellegit. L'organització Change.org que, pel que sembla, tant pot estar al servei de protegir un espai com de degradar-ne un altre, a mi ja no m'interessa i no penso signar ni una més de les peticions. La petició a favor de Bulli Foundation, casualment, per ara, no m'ha arribat. Confio en la nova política ètica i transparent que estem inaugurant però, sobretot, espero l'ajut del que hi pugui haver més amunt de la terra.

Marea grana

a Girona

SERGI MACIÀ GORNALS. TARRAGONA.

Aquest diumenge vaig anar a Girona a animar el nostre equip. Com jo, 600 o 700 persones més que portem el Nàstic molt endins nostre. He de destacar la gran feina que fa la Fúria Grana com a grup d'animació. Però aquest cop us vull dir que no m'agrada segons quines coses feu. Sempre hem destacat en tots els camps per ser una afició respectuosa, però no per ser controvertida ni perillosa.

No em va semblar gens bé que cridàreu «Lugo, Lugo», per molt que algú us fes qualsevol gest o crit poc oportú. El respecte ha de ser un principi bàsic i, encara que no sempre ens reben com a senyors que som, nosaltres som d'un equip molt gran, i així ens hi hem de mostrar.

He enviat aquest escrit al Diari de Girona, ja que vull demanar disculpes pels nostres crits, que segur que han molestat més d'un aficionat gironí. Desitjo que tant Girona com Nàstic mantinguin les millors relacions possibles, ja que els equips catalans que no som el que tots ja sabem, som oblidats i sembla que en molts casos, molestem.

No m'agrada qui només fa mal

Xavier Serra Besalú. GIRONA.

No sé si aquesta carta trobarà lloc al nostre «Diari», però ho faig com a gironí de tota la vida i perquè em sembla que no és maco resoldre amb acusacions el que no s'ha sabut o pogut gestionar d'una altra manera. Parlar només per fer mal no condueix a res.

He llegit l'entrevista contra el president Puigdemont que feu a l'exregidor Fàbrega (Diari de Girona, 7/2/16), que ja comença amb una introducció que em fa malfiar: «Després de mesos de silenci, el que va ser número 2 de l'equip de govern (...) valora les darreres novetats a Unió Democràtica, a l'Ajuntament i a la Generalitat». Per què ara? Sobretot, què aporta al bé comú? O a la «informació»? O és que és... «opinió»?

Mirin, jo no entenc d'on coi ha sortit el nou alcalde, ni em sembla un mètode gens transparent, però afirmacions com que en Puigdemont consentís a deixar «la gent sense electricitat d'avui per demà i no es tenia en compte si hi havia criatures o gent que necessitava aparells de respiració que anaven amb la llum» em semblen de mala bava.

Si algú vol refundar la «democràcia cristiana» potser ha de conjuminar les dues paraules. No aneu per bon camí els d'Unió si feu així.

Als meus alumnes que es queixen d'alguna cosa, els dic: i tu, què proposes? Sense una solució, només «per fer mal», és millor callar o anar a la justícia.

De «populisme» també n'hi ha a la dreta, entre els conservadors, com ja sabem. Com a gironí, em sap greu.

No serà insomni?

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

No tenim intenció de posar més llenya al foc, hi ha coses més importants que no han mogut tanta polseguera. Ens referim al que, fa uns dies, va saltar als mitjans d'informació gironins, una notícia que s'ha anat escampant com una gota d'oli: Les campanes de la Catedral han deixat de tocar en el decurs de la nit. Un hotel proper va denunciar que el seu so molestava els seus clients. A partir d'aquí, la notícia començà a córrer de boca en boca, sobretot a través de les xarxes socials, i fins i tot dels espais informatius, tant els propis com fins de fora.

Com sempre hi ha parers de tota mena, mentre uns ho veiem com una petita agressió a un sentiment propi de la nostra tradició més secular -l'oïda del so de les campanes- n'hi ha d'altres que tant se'ls en dóna. Fins aquí, si voleu, esdevindria una cosa normal, si no fos per l'amenaça de portar-ho al jutjat per part dels afectats o per les reaccions irades o fins, segons sembla, d'algun insult per part d'altres; la qual cosa ja és més greu.

El que potser no ha caigut prou bé és de la manera com s'ha fet l'aturada, sobtadament, sense pensar a palpar un xic el sentir dels ciutadans, per tal d'intentar cercar-hi alguna mena d'alternativa. Per ?exemple, no en podria ser una -de la qual no hem vist que se'n parlés- la d'insonorització de les obertures de l'hotel afectat? Avui dia hi ha una gran varietat de mitjans, per fer-ho.

De totes formes, que ningú se'ns enfadi, però: No en tindrà pas la culpa l'insomni?