Aquest concepte s'aplica a l'elitisme acadèmic, és a dir, a viure aïllat de la realitat, absort en l'estudi i essent incapaç de percebre les necessitats de la societat. L'expressió està escrita al Càntic dels càntics que és un poema d'amor de l'Antic Testament de la Bíblia («el teu coll, torre d'ivori» diu el vers). Sembla ser que la torre d'ivori com a símbol de l'escriptor o artista aïllat voluntàriament de tot el que l'envolta i dedicat només a la perfecció de la seva obra, a l'art «pur», va ser emprada per primera vegada el 1837 en un poema de Sainte-Beuve, per caracteritzar l'actitud poètica d'Alfred de Vigny, en contrast amb l'actitud socialment compromesa de Victor Hugo.

Torre d'ivori és precisament el títol d'un documental de 2014 produït per la CNN sobre el sistema universitari americà. El rector de la UOC va recomanar a tot l'equip directiu veure'l per, en la reunió mensual de govern, dedicar tres hores a discutir-lo i extreure'n les possibles connexions amb l'estratègia de la universitat. Va ser francament molt proteic. La meva impressió, absolutament parcial (el debat va ser la mar de polièdric), és que la universitat actual es debat a tot el món entre si ha d'educar, a més de formar, o si només ha de formar, és a dir, preparar persones per exercir una determinada feina. Educar, en canvi, significa fomentar el pensament crític, capacitar per a la presa de decisions autònoma i aprendre a bregar amb les possibilitats intel·lectuals per comprendre el món. Crec, tanmateix, que no pot existir aquesta disjuntiva. No es poden formar professionals acrítics. La missió de la universitat és formar professionals educats, i fer-ho al llarg de la vida.