El centenari del naixement de l'escriptor britànic Roald Dahl (1916-1990) ha provocat un interessant debat sobre l'evolució de l'humor anglès d'ençà de Lewis Carroll. Les bellíssimes i extravagants histò?ries d'Alícia -tant a Alicía al país de les me?ravelles, com a Alícia a través del mi?rall-, sorgeixen del desig d'unes nines que, un horabaixa d'estiu de 1862 en què havien sortit a passejar en barca pel riu, demanaren al jove diaca que els contàs un conte. I els contà la història d'una nina disposada a créixer i a fer-se gran de forma diferent. Els parlà d'un conill amb pressa, d'un capeller boig i del somriure d'un moix. Ningú no sap encara ara si la rialla del moix, una rialla que queda penjada en?laire quan el moix desapareix, és en realitat una rialla o un rictus malèvol. Els par?là de com, tot seguint un conill blanc, Alícia entrà al jardí subterrani, el més estrany que mai hagués imaginat. Un món fantàstic que li permet experimentar, desconcertada i fascinada alhora, la llibertat del somni. Un món extravagant en el qual l'autoritat, la saviesa, les convencions socials i les regles morals es balancegen sobre l'absurd. Un món no gaire diferent del nostre.

Perquè el país de les meravelles és, sobretot, una paròdia de la realitat. També, de la realitat del nostre temps. I, perquè és una paròdia, esdevé subversiu. Carroll qüestiona la societat del seu temps, les normes morals, distorsiona les regles que regeixen les relacions socials i se'n burla. Però alhora en té por. La rigidesa moral li fa por. Aquell país és ple de criatures estranyes i excèntriques i el viatge d'Alícia és un viatge impertinent perquè l'univers que ens mostra és pretensiós i ridícul. Però l'obra de Carroll també és una història d'iniciació al llenguatge, perquè una part important del seu humor deriva de l'estupidesa amb què els adults se serveixen de les paraules. Llavors entren en joc els embulls de paraules, les distorsions dels significats, la inversió del sentit, les exageracions, les associacions fortuïtes i inesperades de sons i de rimes, de malentesos, de confusions entre el sentit figurat i el literal...

El resultat: la burla provocadora i la rialla fresca. Per què, la rialla? En la base del riure -diuen que només els éssers humans som capaços de riure, però hi ha qui diu que també riuen les rates, encara que, us ho assegur, mai no m'he topat amb una rata que se'n rigués de mi-, hi ha sempre una raó profunda que desconeixem. Riem sempre per un motiu obscur del qual no en tenim consciència. Si un dia, mentre et passeges pels carrers d'una ciutat, et trobes amb un home que llenega amb una pell de plàtan i cau a terra, probablement et posaràs a riure. De què rius? Potser s'ha fet mal, aquest home. Te'n rius perquè s'ha fet mal? El primer sentit que podríem atribuir a les teves rialles és que et poses a riure perquè, de sobte, has vist descompondre's una figura que caminava segura pels carrers, amb una certa rigidesa als gestos i una certa formalitat. Veure que es descompon la serietat i que es trenca el posat sever d'aquell home, et provoca un esclator de riure. No te'n rius d'aquell home, sinó de com és de fràgil la seva seguretat. De sobte rius perquè la figura s'ha descompost i s'ha trencat, per tant, el seu posat. Aquesta és la causa probable; però rere aquesta causa n'hi ha una altra de fosca: la teva necessitat de riure't de les convencions socials, de l'afectació, de la pompa.

L'humor de Roald Dahl és igualment corrosiu. És irònic, burlesc. També se'n riu del món adult i es posa sempre al costat dels nins, de la seva resistència al procés civilitzador. Diria que li agrada veure que els nins es resisteixin a l'educació: a les normes de conducta, a les bones formes que imposa la societat. La burla de Roald Dahl és imaginativa, impertinent. El seu gran tema: el nin intel·ligent i imaginatiu sovint oprimit per l'adult. Però aquest nin decideix transgredir la norma i, com a conseqüència de la transgressió, la seva vida és plena d'emoció i aventura. Carroll se'n riu de les excentricitats dels homes, Roald Dahl se'n riu del que és més repugnant.