El llegat de la Muriel
Ramon Galimany i Vila. Enginyer de Camins, Canals i punts, Humanista. figueres.
Expresso el que sento i penso, sense filtres: Tinc present la primera trobada a l´acte d´Òmnium de l´11 de maig de 2013 a l´Hospitalet de Llobregat.
Tinc present la teva presència a la inauguració de la seu d´OCAE a Figueres, el 25 de maig de 2013, i el teu escrit en la meva agenda: «Inaugurem el nou local de la seu d´Òmnium Alt Empordà. A peu de carrer amb força gent, coral i unes gotes de pluja. El pis és gran i lluminós, hi farem bona feina!». Signat, Muriel Casals.
Tinc present la presentació, el mateix dia 25 de maig, al Museu del Joguet de Catalunya, del teu llibre La fam i l´orgull, que vas dir volies titular: «Les causes de la riquesa de la nació catalana-Raons i sentiments».
Tinc present la teva presència i lideratge en les grandíssimes manifestacions populars, transversals i festives, però reivindicatives, del 29/06/2013 al Camp Nou, i les Diades de tots els 11 de setembre d´aquests darrers anys, amb la Via Catalana al llarg de Catalunya, la V a la Diagonal-Gran Via de Barcelona, la de la Meridiana de Barcelona i totes les altres.
Tinc present la XXV Nit de Sant Jordi a Perpinyà.
Tinc present la teva serenor i determinació.
Tinc present el teu parlar reposat en la proximitat, la teva mirada reflexiva, però decidida quan, després d´escoltar i reflexionar, tenies clar el camí més favorable per aconseguir els objectius prèviament proposats.
Tinc present la teva preocupació pels lemes d´Òmnium, Llengua, Cultura i País, sempre al servei de la Cohesió Social.
Estic segur que has entrat com a líder de referència en el catalanisme social, cultural i ara polític.
Hem perdut una gran dona
Lluís Torner i Callicó. girona.
Avui els catalans estem de dol, acabem de perdre una gran dona, molt senzilla físicament i de tarannà, però gran en esperit i portadora d´un gran missatge. Una dona que somniava, però que tocava de peus a terra; d´una gran sensibilitat, però amb una gran enteresa; revolucionària, si voleu dir-ne així, però pacífica i assenyada; lluitadora envers tot el que considerava un bé per Catalunya, però dialogant i serena; ferma i exigent, però suau i conciliadora, ningú en podrà dir cap mal. Tantes més coses podríem dir d´ella, del seu tarannà i de la seva obra. Estava molt contenta de com anava tot allò que era el seu gran somni, però el destí, que no sabrem mai el com ni el perquè fa les coses, no li ha permès de veure´n l´acabament final; se l´ha emportat d´una manera tràgica, però senzilla -talment com era ella- per culpa d´una humil bicicleta. Ha deixat com a herència un camí traçat, ara cal que tots aquells que han compartit la tasca amb ella continuïn treballant, seguint el seu exemple, envers l´objectiu que s´havien marcat, amb el mateix esperit i interès que hi posava ella; i per descomptat, també alhora, que se sentin recolzats per tots els i les que anhelem el millor per al bé del nostre País. Als annals de la nostra història, en referir-se al moment que estem vivint, la Muriel Casals hi tindrà el lloc important que s´ha merescut. Que al Cel sia, i que en Pau hi reposi.
Rectificar és de savis
Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.
L´ofensiva de la memòria històrica a Madrid ha fet un gir inesperat amb la decisió de la Càtedra Memòria Històrica del segle XX de tallar llaços amb l´Ajuntament. La institució acadèmica, pertanyent a la Universitat Complutense, es nega a servir de coartada per a la retirada de carrers o monuments dedicats a personalitats com Salvador Dalí, Santiago Bernabéu o Josep Pla.
La Càtedra es desmarca igualment de la retirada d´una placa parroquial dedicada a uns màrtirs de la persecució religiosa i lamenta l´«enorme mal» al seu prestigi acadèmic que aquest tipus d´esdeveniments han generat. Als components de la càtedra els suposem amb la suficient intel·ligència per saber què i qui assessoraven, però, «rectificar és de savis».
