Amercat, dos pagesos fan petar la xerrada en un racó. La tramuntana, que com els dolents d'una peli americana no mor mai i sempre torna, ha esporuguit part de les parades del mercat. Ambdós homes semblen engrescats. «Encara que ho intentin, aquests, els antisistema, ho tenen molt difícil, perquè el món es mou a patacades», comenta un. L'altre, assegura: «El sistema només pot caure si hi ha una patacada mundial». Ni Iker Jiménez faria una sentència com aquesta. Si fa set anys m'arriben a dir que a mercat es discuteix dels perills de la caiguda del capitalisme, no m'ho crec. Ningú no s'ho creu. Viure per veure. Encara que per a alguns, i no ho dic pels tertulians, aquest veure és més aviat amb be alta.

El món es mou entre les xifres i la por. Tretze milions d'euros és el cost d'inversió de l'aeroport de la Seu d'Urgell. Els crítics diuen que és una xifra massa alta pels beneficis que dóna. Construït fa tres anys, avui no té cap vol regular que el connecti amb altres poblacions. Concebut per atreure el turisme de neu i beneficiar així les comarques de muntanya, els pocs beneficis actuals se'ls endú, sobretot, la veïna Andorra. Que també posa calers en les pèrdues anuals, cal dir-ho.

El tema és que mentre aeroports com el de Girona o Reus perden bona part del seu trànsit aeri, que ha engrossit els magnífics números que presenta l'aeroport barceloní, i rendibilitza així les obres d'una ampliació costosa, en aquest cas, rendible, nosaltres perdem. Un minso favor al territori, perquè la riquesa no es reverteix arreu, sinó en una àrea ben concreta al voltant de la capital catalana.

Una simple orella. Uns científics nord-americans han imprès una orella artificial amb tecnologia 3D. El fet que un òrgan sintètic, creat a mida, i perfectament personalitzat, es pugui trasplantar amb èxit en una persona, és avui més a prop. Ja el 2013 va tenir lloc un transplantament de tràquea, «construïda» amb cèl·lules mare d'una nena i que, tristament, només va sobreviure tres mesos. Parlem d'un òrgan intern, com els pulmons o el cor.

Curiosament, s'ha acusat el metge que va fer el trasplantament de falsificar dades en els seus articles científics. El seu objectiu, a banda d'ajudar els altres, era ser famós. La fama i un lloc a la història, per damunt de les xifres i la por.

En qualsevol cas, la tecnologia d'impressió en tres dimensions, juntament amb l'ús de cèl·lules mare dels pacients, ens donarà moltes de les sorpreses i èxits del futur en matèria mèdica. Aquí també hi ha problemes ètics i pors associades al tema, però això són ?figues d'un altre paner.