Cartes

David de las Heras. amer.

Avui vull parlar de la majoria silenciosa de la nostra cultura catalana, no tan sols pels cristians ni per la politització del PP cap a una forma de homogeneïtzar els valors catalans. Quan hom escolta el pare nostre en forma de poesia de Dolors Miquel. Un ens es pot riure però la veritat és quasi impossible quedar-se indiferent. L'art no ha de ser excloent en llibertat però sí ha de ser respectuós en les formes ideològiques, religioses o de qualsevol tipus....

El laïcisme no ha de ser anti-res encara que molts cops vulgui ser antireligiós, ans el contrari no ha defensar cap ens sinó respectuós en les diferents manifestacions. Recordo fa uns anys amb les caricatures de Mahoma el ressò que va produir. Simplement era un atemptat al respecte envers una religió. Penso i reitero que per mi l'exaltació d'aquesta poesia és una manca de respecte cap a la religió cristiana. Segurament ja que està de moda entendre el laïcisme com ser antireligiós. Quan per entendre la nostra cultura passa per entendre conceptes de cristianisme per saber concebre per exemple el romànic català. Estem parlant d'una nova majoria silenciosa cris?tiana o no, que veu que s'entén malament el laïcisme i ens carreguem la nostra pròpia cultura. L'exemple, el que vaig sentir aquest nadal que es feia un pessebre sense el naixement, aviat Sant Jordi no el celebrarem perquè és sant i en canvi ens anirem a celebrar altres coses que no formen part de la nostra cultura com el Black Friday. Repectem la nostra pròpia cultura, si us plau.

La situació del català... a l'Empordà!

Mercedes riu. PALAFRUGELL.

Fa un any el meu marit i jo ens vam jubilar i vam venir a viure a un poble del Baix Empordà. Hi estem encantats de la vida. Però, sense voler molestar ningú, hi ha un aspecte que ens preocupa. I molt: l'estat del català. A veure. Vivim en una urbanització de creació de fa 20-30 anys. A les reunions de veïns no s'hi parla una paraula de català. Si ho fas, protesten (i de quina manera) veïns francesos i castellanoparlants. Veiem que dels veïns amb mainada, cap parla amb els fills en català. Anem a uns dels bars del poble. Quasi res hi és en català (TV, converses, menú, premsa...). A l'altre bar, tres quarts del mateix però almenys tenen un diari en català. Anem a fer esport al Poliesportiu del poble del costat. Les classes d'aiguagym no són en català. Quam vam demanar per què, ens van dir que les instructores ho feien en l'idioma que més «còmode» els anava. I això que la dependència és municipal! Després hem sabut que les instructores, totes (menys una) són educades a Catalunya... A l'ajuntament, quan ho vam apuntar (per escrit), ni ens van respondre. Per reblar-ho tot, el banc on tenim el compte no ens feia arribar els papers en català fins que ho van esmenar. I bé, per què ho diem tot això? No per anar contra ningú. Primer per denunciar que a Madrid diguin que el català s'imposa. Després per demanar exactament què fan els polítics. Però sobretot per apuntar si no estem caient en un engany sobre la situació del català. Perquè, si això passa a l'Empordà...

Homenatge de l'Associació Guies de Girona a l'Osanna Neri

Manel Xarles. Anglès.

El 19 de febrer d'enguany l'Associació de Guies de Girona, i després de la darrera assemblea general, han proclamat l'Osanna Neri com a primera sòcia honorífica de l'associació; n'és membre des de l'orígen i co-sòcia fundadora. Se li fa un homenatge ben merescut per part dels excompanys de feina amb un dinar.

He tingut la sort de compartir molts any de feina i lleure amb ella. Voldria dir que és una persona encantadora, emocionant; però sobretot apassionada per aquesta professió de guia. Tothom que la coneix i ha assistit a alguna de les seves visites, ben segur que en guarda un bon record. Jo recordo encara la seva visita d'estiu anomenada «passejada per Girona amb Osanna Neri» que s'acabava a Sant Pere de Galligans amb cants i música. Persona inquieta, per a qui apendre, formar-se i assistir a ponències sobre història, art i cultura formen part de les seves il·lusions encara avui en dia.

Per molts anys i moltes felicitats Osanna! i que gaudeixis d'un dia inoblidable en el teu homenatge. Una abraçada.