Si explico qui hi ha oficialment darrere de Manos Limpias i qui és la seva cara visible, un tal Miguel Bernad, us quedareu igual. Si, en canvi, digués qui se sospita que hi ha al darrere, m'enfrontaria a represàlies legals perquè no tinc proves. Reportatges dels diaris Público i El País destapaven, ja fa uns anys, l'origen franquista d'aquest artefacte al qual ens referim sovint com a pseudosindicat o sindicat ultradretà. Sota l'aparença de paladí de la justícia, que dóna curs legal als principals casos de corrupció i que protegeix l'Espanya constitucional, se sospita que hi ha un elaborat pla urdit per minar les fràgils institucions democràtiques, i que té un bon grapat de sòrdids patrocinadors. Cap, o quasi cap partit polític, es lliura d'una demanda de Manos Limpias, que té com a leitmotiv el peliculero«Allí donde exista un delito, debe haber alguien capaz de denunciarlo». Un lema que sembla inspirat per Paul Kersey, un famós justicier d'una sèrie de pel·lícules dels anys 70, on Charles Bronson matava qualsevol que el mirava malament.
Manos Limpias dispara contra tot el que es mou, siguin governs o corones. Alguns afers molt significats, com el cas Nóos, no haurien aflorat si aquests matons dels poders ocults no l'haguessin portat als tribunals. Fins el punt que és molt possible que, des de fa temps, aquells que han alimentat el monstre ja s'hagin penedit perquè també els ha tocat el rebre o estiguin a punt de rebre. Molt aviat se sabrà el nivell de protecció i blindatge que té aquest destructiu virus que aprofita els conductes democràtics per desprestigiar i desgastar el propi sistema. Un grup de més de 10.000 persones han instat la fiscalia, després d'organitzar-se a través de change.org, a investigar les fonts de les il·limitades finances d'aquest artefacte que relacionen amb «organitzacions i entitats obscures i opaques». Veurem on arriba la fiscalia. Veurem com d'instal·lat està Manos Limpias dins del sistema.
