El President Carles Puigdemont li ha agafat el gust a dir en cada acte que a Catalunya sí que sabem gestionar les infraestructures. Òbviament, s'interpreta que la comparació és amb Espanya. Els drets d'autor de la falca no són seus. Artur Mas també ho proclamava sovint. Dutbo que aquesta autocomplaença aguantés la comparació amb altres països europeus.

De les poques coses que ha fet el Govern català en els últims cinc anys, la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat (ens pot costar un ull de la cara), la també privatització dels Túnels Barcelona-Cadí (una empresa va aconseguir en dos anys una sospitosa plusvàlua de 2,5 vegades l'import de la compra), la frustrada privatització del CAP de l'Escala, la fallida de Spanair (alguns centenars de milions de diner públic llençats), el projecte Barcelona-World, o, anant una mica més enllà en el temps, el canal Segarra-Garrigues amb un sobrecost del 81% (el presumpte 3% inclós) no crec que siguin un model de bona gestió. Igualment, que nou de les deu caixes d'estalvi que tenia Catalunya, amb competències de la Generalitat, hagin desaparegut del mapa.

Tampoc la construcció de la Línia 9 del metro de Barcelona, que és l'escenari on Puigdemont va elogiar per última vegada la bona gestió de la Generalitat. Aquesta línia es va pressupostar l'any 2003 per 1.947 milions d'euros. Dos anys més tard, per diferents modificacions i per un increment dels costos de seguretat arran de l'enfosament del túnel del Carmel, ja s'enlairava a 3.467 milions d'euros. Però és que, al final, els 20 quilòmetres inaugurats la setmana passada han costat 16.600 milions d'euros, que seran moltíssims més pels lógics pagaments en diferit. Un increment de més del 700% dels pressupost inicial. Rècord mundial.

A finals de 2014, es va inaugurar a la ciutat suïssa de Fribourg un espectacular pont de 196 metres de llargada. L'obra s'havia pressupostat en uns 108 milions d'euros i en va acabar costant 190. Un sobrepreu tan elevat és insòlit en un país tan meticulós en la despesa pública com Suïssa. L'endemà mateix el govern cantonal va obrir una investigació parlamentària, com és preceptiu en els països de tradició democràtica. Saben el que representen 16.600 milions d'euros? Doncs l'equivalent a quasi 3 bilions de les antigues pessetes.

Fa anys que critiquem -amb raó- la faraònica inversió dels governs espanyols en el tren d'Alta Velocitat. Els 3.000 quilòmetres construïts han costat 45.000 milions d'euros, només 2,5 vegades l'import d'una línia de metro de 20 quilòmetres que, de moment, està a mig fer. Una inversió de 16.600 milions d'euros i un sobrecost de més del 700% no mereix una investigació parlamentària com la de Suïssa? O, com a mínim, explicacions i detalls de l'elevada despesa? No dubto que hi hagi arguments per defensar-ho, però els ciutadans tenen dret a saber-ho. I l'oposició què hi diu? Desapareguda, com de costum. Molt criticar el Govern pel monotema independentista, però és l'escenari on també se senten més còmodes. No cal pensar, ni investigar, ni treballar ?gai?re.

Era necessària la Línia 9 del metro? No ho sé. Potser sí. Com a mínim, ja podem dir que a Barcelona el metro també connecta amb l'aeroport, com a Madrid, encara que s'hagi de fer una volta turística per mitja ciutat abans d'arribar a les terminals del Prat. Però també hi ha altres obres tan o més necessàries que descansen en calaixos plens de pols.

El mateix Govern que s'enorgulleix de gestionar bé les infraestructures amb una despesa de 16.600 milions per 20 quilòmetres de metro és el que va qualificar d'"opulència obscena" els 220 milions d'euros (el cost de 250 metres de la L-9) pressupostats per construir el nou Trueta. És el que no arregla la carretera de la Vergonya o té arraconada la variant de la Bisbal per falta de diners. Barcelona cap i casal.