La majoria de nens, i molts adults, senten fascinació pels pirates. Hi deu ajudar molt la imatge estereotipada que se'n desprèn de la literatura, dels contes i llegendes i, sobretot, del cinema: l'ull tapat, la pota de pal i el garfi, l'alfange lluent, el llarga vista, la indumentària llampant i, és clar, el símbol de la calavera, que s'ha convertit en una icona, en una marca. Els pirates encarnen la llibertat, la rebel·lia, perquè no se sotmeten a normes ni a rutines ni a cap autoritat: poden navegar i gaudir del viatge, poden emborratxar-se i ballar fins a la matinada, poden lliurar-se als seus instints i desitjos sense cap mena de recança ni condemna. Qui no voldria ser pirata, doncs? Per això els nens els dibuixen i juguen a trobar el mapa del tresor mentre s'imaginen que parlen amb un lloro assegut a la seva espatlla. Per això tanta gent fa ostentació dels seus símbols o es disfressa de pirata quan arriba el Carnaval. Per això la ficció hi torna una i mil vegades.
Però els pirates no van ser altra cosa que lladres, traficants d'esclaus, assassins i violadors. La nostra costa, els nostres pobles, la nostra gent en va patir, i molt. L'octubre de 1543, només per posar un exemple prou ben documentat, les naus de Khair ed-Din, conegut com a Barba-rossa, van saquejar i cremar Cadaqués i Roses. L'atac va ser tan violent, que el gremi de pescadors de Cadaqués va haver d'assumir la reconstrucció de l'església a còpia de tributs eclesiàstics sobre la pesca. I l'atac de Roses va provocar la fortificació de la vila tot just l'any següent. Els pirates van arribar a Palamós dos dies després: van devastar la població, que quedaria greument minvada i trigaria anys a refer-se. El notari de Palafrugell, que va prendre part en la milícia per ajudar els palamosins, va deixar testimoni de les atrocitats comeses pels pirates: cossos calcinats, decapitats, mutilats, esquarterats, assagetats. Una altra població especialment castigada per la pirateria va ser Begur, que, com altres viles, va haver de construir torres de guaita i defensa per protegir-se dels seus atacs. Les escomeses pirates hi eren tan freqüents i els saquejos i segrestos tan constants, que els begurencs van crear el Bací dels Catius, una entitat que havia de negociar amb els segrestadors i ajudar a pagar els rescats.
Sembla, però, que els tòpics, les distorsions, les manipulacions i els oblits acaben convertint els botxins en herois. I per desgràcia, no només ha passat amb els pirates.
