Cartes

ramona corominola vila. girona.

Tota la premsa va plena de l´acte on es va recitar un parenostre «modificat». Només volia dir que els cristians resem cada dia: «Perdona les nostres ofenses com nosaltres perdonem els que ens ofenen». El perdó és allò propi del cristià. El perdó és el més gran atribut de Déu i l´herència que els seus Fills hem de recollir. No cal dir res més. Perdó és pau, perdó és respecte, perdó és estimació.

Déu és amor, per això no li costa perdonar.

Al CAP de Sarrià de Ter i a l´hospital Trueta de Girona

Joan Francesc DÍaz Pedra. SARRIÀ DE TER.

El dolor del comiat d´un ésser estimat no pot deixar en l´oblit els qui van ajudar a la seva bona mort. Vull felicitar i agrair en nom propi i de la meva família a tot el personal de l´Equip d´Atenció Primària de Sarrià de Ter per totes les atencions rebudes durant aquests últims anys en la persona del meu pare, el qual només tenia elogis quan parlava dels metges i infermeres que l´estàveu portant en el seu dia a dia, mai us va faltar ni un somriure, ni un consell, solament teníeu paraules de suport i com a objectiu millorar la seva vida, en aquesta última etapa.

Els últims dies els va passar a urgències i en la vuitena planta de l´hospital Dr. Trueta, i allà vaig acabar d´entendre el que el meu pare em volia dir i és que tenim uns professionals en la sanitat pública amb un gran cor i molta empenta.

En Francisco Díaz Muñoz ens va deixar el passat dia 13 de febrer, als 80 anys, pare, descansa en pau.

Preguntes sense resposta

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

Al llarg de la meva vida m´he fet milers de preguntes i sempre he trobat algú que m´ha ajudat a cercar les respostes adients... Però hi ha algunes preguntes, molt poques, afortunadament, a les qualsno he trobat resposta. I no només n´he parlat amb gent senzilla, com és el meu cas, sinó, fins i tot, amb gent rellevant -singularment en el món de la política- tant catalana com espanyola. Les respostes que he obtingut no expliquen el tema€ Unes vegades per falta de concreció i, en d´altres, per afectar només una petita part del problema. Avui m´atreveixo a portar-les aquí€ per si algú em pot aportar llum.

- Primera pregunta: Si hi ha mitjans de totes les tendències, com és que a Catalunya no n´hi ha cap de «la caverna», i estiguin tots a Madrid? (no compto els mitjans digitals, perquè els conec molt poc). Ja sé que se´m dirà que el nombre de «cavernícoles» per 1.000 habitants és, a Catalunya, sortosament, molt més baix que a Espanya, però «haver-n´hi€ n´hi ha».

- Segona pregunta: L´Església cristiana predica -i fa molt bé- la igualtat, la llibertat, la veritat, el respecte, l´amor entre les persones i els pobles, etc. Però, en canvi, l´Església Espanyola, representada per la CEE (Conferència Episcopal), és propietària de dos mitjans, COPE i 13TV, en els quals, de manera continuada i obsessiva, s´incita a l´odi, es fa apologia dels totalitarismes, es falta al respecte, es menteix amb coneixement de causa, etc. Com s´entén això? Afortunadament, l´Església catalana va vendre la seva participació en aquests mitjans tan nocius i Ràdio Estel té un tarannà molt diferent. Només per diners es ven la CEE?

- Tercera pregunta: El PP ha aconseguit avergonyir la majoria d´espanyols que estimem la democràcia i, no només per la corrupció, sinó també per la seva mala gestió a tots els nivells (només en salvaríem l´econòmic € i, encara), l´ús i abús de les institucions, la falta de diàleg amb la resta de partits, la seva inacció, l´extremisme ideològic dels seus polítics, les envejes, etc. Els seus afiliats, simpatitzants i votants no en són conscients? Si en són conscients, ho aproven? I, si ho aproven, els agraden aquestes actuacions del PPartit?

Agrairia, molt sincerament, qualsevol aportació que donés alguna resposta a aquests tres temes.

Rosecs d´incertesa

Màrius Viella. la bisbal d´empordà.

Quan Carles Puigdemont al Parlament de Catalunya va fer referència al fet que Espanya no sap com formar govern, crec que, com diria el meu avi , va «pixar fora del test»; espero que no sigui una debilitat intel·lectual, i que sigui una reacció de «novell» en el càrrec que tot just comença, i que de ben segur s´haurà d´empassar molts gripaus, que la CUP servirà amb safata d´or, per manca de valentia per afrontar noves eleccions per part del Sr. Artur Mas.

La situació que viuen els partits cridats per formar govern a l´Estat és la més normal en democràcia; el que no es pot admetre i s´ha de procurar no repetir són les majories absolutes, i les baixades de pantalons a canvi de favors i de reconeixements, com va fer en el seu moment i en diferents governs Jordi Pujol, que amb Duran i Lleida al Congrés varen aconseguir tot allò que a ells els va interessar, i de tot allò ara n´estem palpant les conseqüències.

Catalunya ha estat més de dos mesos per formar govern, i va permetre que s´immolés políticament un bon president, que tot i reconèixer que féu un pas molt important, tinc els meus dubtes si fou el més encertat, perquè el Parlament encara esta sotmès al xantatge de la CUP, per més que vulguin fer el valent i treure pit. En aquell moment, la CUP estava trencada, i els socialistes catalans també tenien problemes, i jo estic convençut que es podien aconseguir els 68 diputats per passar la investidura, tenint en compte que la democràcia sempre anirà coixa si el vot en tots els esdeveniments i comicis no és secret, i està condicionat a la disciplina del partit.