La convivència genera conflictes, la societat fomenta desigualtats no sempre justificables, i les necessitats que moltes persones passen no sempre es condueixen ni són tractades amb la suficient solidaritat i consideració. Però també cal dir amb veu clara i alta que hi ha persones que s'aprofiten indignament dels problemes aliens, abusant de la ignorància i de la bona fe d'altres. La manca d'arrelament, en unes ocasions, la inexistència de vincles socials i familiars en d'altres, el descontrol i desconeixement en quasi tots els casos de les persones que demanen ajuda, no faciliten la més adequada i justa solució. I és un problema de la nostra societat que caldria afrontar, per evitar abusos, picaresques i malbaratament de fons públics i provats.
Però parlant de picaresca delictiva, és necessari denunciar les pràctiques mafioses de persones que, abusant d'una suposada situació de víctima, gosen prendre possessió d'habitatges aliens i seguidament els cedeixen en arrendament a d'altres persones necessitades, que finalment es troben amb els corresponents problemes judicials. Aquesta pràctica s'està estenent en perjudici de persones innocents, perjudicant persones innocents.
La pobresa no justifica qualsevol comportament i actuació. La societat ha de prendre consciència que tots conformem una xarxa imprescindible de convivència, i que aquesta s'ha de mantenir dintre d'unes normes i d'un comportament ètic, que faciliti la solidaritat i la cobertura de les necessitats essencials de tots els seus integrants, però que alhora persegueixi amb eficàcia les màfies i la gent sense sentiments ni moral que abusen de la societat i dels seus conciutadants. Sovint, persones indecents i mafioses cometen irregularitats i delictes, que queden sense càstig per la lentitud o ?ineficàcia dels tribunals, o per manca d'identificació dels responsables.
Hem de proclamar que la decència, l'ètica, la transparència i la coresponsabilitat, tant en l'exercici dels drets com en el compliment dels deures, és obligació de totes les persones que conformem i integrem la societat. La inclusió social és imprescindible, la millora de les condicions econòmiques és necessària, la implementació de la justícia és urgent, però sense el compromís de tots, pobres i rics, grans i joves, ocupats o desocupats, homes o dones, sense distinció de procedències, colors, creences o llengües, per fer una societat més ètica, no sembla possible evitar pràctiques mafioses i delictives, tant contra les persones com contra els drets dels altres.
Molt camí hi ha per fer, i cal no mirar només als responsables polítics o dirigents de qualsevol classe, és necessari mirar-nos entre nosaltres, entre tots.
