El darrer cap de setmana s'han publicat tres enquestes. Totes coincideixen que si es convoquen eleccions, els resultats no diferiran gaire dels del proppassat mes de desembre. Una lleugera tendència a la baixa del PP, esquitxat pels casos de corrupció, i un parell més de diputats per al PSOE. I poca cosa més...

Amb aquest panorama l'acord es fa més necessari que mai. Pedro Sánchez intenta quelcom que sembla impossible, davant la renúncia de Rajoy a la investidura. Arriba l'hora de posar les cartes damunt de la taula i encetar de veritat les negociacions. Per primera vegada en la història democràtica d'Espanya es va trencar el bipartidisme i els electors van optar per una nova fórmula de govern.

El missatge dels ciutadans va ser clar: partits amb ideologies diferents s'han d'entendre i encetar una nova etapa en què el país s'allunyi del gran teatre de la corrupció que ens té entretinguts des de fa molts mesos.

Mariano Rajoy ja no juga. La seva única esperança és la convocatòria d'unes noves eleccions i donar el lideratge a la vicepresidenta o a l'actual president de la Xunta gallega. Intenta mantenir l'esperança, però els seus col·legues europeus ja el van enviar a passejar i menjar pizza pels carrers de Brussel·les, mentre ells discutien un acord perquè els anglesos es mantinguessin a la Unió Europea.

Davant d'aquesta renúncia del líder gallec, només Sánchez pot aconseguir la investidura. Si semblava que amb els seus escassos 90 diputats es veuria obligat a dimitir davant les pressions dels barons socialistes, en aquests moments és l'única solució possible per tal d'acabar amb aquest període d'interinitat.

De ben segur que aquesta setmana Albert Rivera i Pablo Iglesias hauran d'endolcir els seus posicionaments. De moment, el primer està negociant prou bé punts programàtics amb el PSOE, mentre el segon s'ha perdut en un mar d'exigències que el presenten com un home de poc diàleg i poc consens, la qual cosa no l'afavoreix davant de l'electorat d'esquerres.

Aquest nou panorama exigeix renúncies per part de tothom per tal d'intentar punts d'acord i encarar una legislatura que molt possiblement no serà de quatre anys, però que almenys no representi un fracàs d'uns polítics incapaços de llegir els resultats del 20-D. Mai res ja no serà igual com abans i el diàleg és més necessari que mai. Si els darrers anys el PP ha volgut imposar-se a cop de decret, sense voler consultar res amb l'oposició; ara no es poden repetir les velles polítiques amb uns actors diferents.

Objectius com lluitar contra l'atur, despolititzar la justícia, acabar amb els corruptes, reformar el Senat o donar una sortida al repte presentat per la Generalitat s'hauran d'abordar tard o d'hora i en aquest sentit el consens serà imprescindible entre formacions polítiques de signes diferents.

Més d'un polític parlava en campanya d'una segona transició, per la qual cosa ara no poden dominar les posicions partidistes de vol gallinaci com ens tenen entretinguts des del PP o Podem, per exemple. Si no hi ha més remei que tornar a votar, voldrà dir que la política haurà fracassat amb majúscules. I en aquest sentit, alguns rebran una rebregada de campionat que en aquests moments són incapaços de calcular.