Poques morts han consternat tant la societat catalana en aquestes últimes dècades de la nostra història com la de la Muriel Casals. Els articles apareguts en diferents mitjans de comunicació, així com els homenatges que se li han retut en molts llocs fan palesa la grandesa de la seva figura i trajectòria. De tot el que s'ha dit i escrit sobre ella, ens agradaria destacar-ne els elogis que fan referència al seu tarannà amable, elegant i proper i, alhora, a la seva capacitat de defensar les conviccions amb fermesa i ensems amb un discurs atractiu, captivador i ple de contingut.

La Muriel va accedir a la presidència d'"mnium el març del 2010. De seguida va demostrar la seva vàlua, ja que en pocs mesos va haver de dirigir dos episodis ben importants: la macromanifestació del 10 de juliol del 2010 i, al llarg del 2011, els actes commemoratius del cinquantenari del naixement de l'entitat. De llavors ençà, el seu paper, crucial, en les Diades d'aquests últims anys i en el procés que viu Catalunya és conegut per tots.

Tinguérem ocasió de posar-nos-hi en contacte amb motiu de l'entrevista que li férem per al Dominical del Diari de Girona, que sortí publicada el 17 de juny del 2012. Lluc Salellas, llavors responsable de premsa d'"mnium, ens facilità que es pogués dur a terme.

D'aquella entrevista, ens agradaria reproduir-ne la següent resposta: «El temps de la història té el seu ritme; els canvis no són visibles d'un dia per l'altre, però és ben evident que el sentiment majoritari al nostre país ha canviat intensament i extensa».

També, hi remarcava la importància «d'aconseguir progressar substancialment en l'ús social del català. Posar en evidència el prestigi de la nostra llengua, fer-ne encara més una eina de cohesió social. Insistir que la immersió lingüística és un mecanisme que assegura la igualtat d'oportunitats entre els joves».

Tinguérem el goig que el passat 21 d'octubre, conjuntament amb Eliseu Climent, editor, i amb Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear, ens presentés a la Seu d'"mnium de Barcelona el llibre Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans. Dels entrevistats, en volgué agrair la feina feta i en destacà que persones com ells «ens donen moral i ens recorden que som un poble construït sobre una base sòlida».

En els següents dies, ens enviàrem alguns correus. L'últim, l'acabava de la següent manera: «Amunt! Fa pujada, però hi arribarem».

Amb admiració i agraïment, Muriel!