Assistim aquests dies a un interessant pols entre el govern dels Estats Units d'Amèrica i la multinacional Apple. El motiu no és altre que el propòsit de l'oficina federal d'investigacions (coneguda com FBI) que la famosa corporació de la poma mossegada acati l'ordre d'una jutge federal i l'ajudi a desbloquejar un terminal telefònic iPhone confiscat a un dels autors de la matança de San Bernardino en què van morir 14 persones, pretensió a la qual aquella es nega. El Departament de Justícia hauria presentat un recurs per obligar Apple a desbloquejar aquest telèfon. No obstant això, el conseller delegat de la companyia tecnològica, Tim Cook, va advertir que no acataran l'ordre de la magistrada Sheri Pym, ja que la petició amenaça la seguretat dels clients i té implicacions que van més enllà d'aquest cas legal.

En principi sembla insòlit que un particular desafiï obertament el mandat de l'autoritat judicial. No obstant això, és oportú atendre a les raons que esgrimeix el responsable d'aquesta empresa per intentar comprendre-ho. Segons sembla, Apple tècnicament podria desbloquejar l'iPhone 5C del tirador i donar accés a l'FBI a la informació que busca tot i que la contrasenya de l'amo del mòbil és en principi l'única manera de revelar els missatges i fotografies emmagatzemades i Apple no hi té accés. Certament, l'FBI podria endevinar aquesta contrasenya, però si ho fes malament 10 vegades, tota la informació del telèfon seria eliminada. Per superar aquest inconvenient caldria crear un codi o programa especial amb la signatura d'Apple que modifiqués el programari del terminal per permetre que malgrat haver-hi més de 10 intents d'intrusió la informació no fos eliminada. Llavors, per què no vol Apple accedir-hi? Es veu que existiria el risc que un cop escrit aquest tipus de codi, pogués ser robat i copiat. I encara que fos poc probable, un hacker podria entrar en els servidors de l'FBI o d'Apple i utilitzar aquest codi per desbloquejar qualsevol iPhone 5C. Per tant, tot i que és veritat que l'ordre judicial només concerneix al telèfon de l'assassí, construir la clau per a un telèfon seria com crear una clau mestra per a qualsevol iPhone similar.

És comprensible la cautela del Sr. Cook, ja que no en va, la firma de Cupertino quan ven l'aparell també està venent una configuració de seguretat que garanteix la privacitat de l'usuari, posant fora de l'abast dels altres les dades emmagatzemades a la memòria del equip. La mera possibilitat que pogués arribar a circular un programari que posés en dubte aquesta seguretat tindria immediata repercussió en el compte de resultats de la companyia al espantar els futurs compradors de la marca nord-americana. En tot cas, entenc que la posició maximalista del responsable de l'empresa no és acceptable atesa la procedència judicial de l'ordre, i el més raonable seria intentar buscar una solució útil als interessos empresarials, però també respectuosa amb els fins de la investigació criminal que s'està portant a terme pel Departament de Justícia. No estem parlant d'una negativa al mateix FBI, doncs aquest podria tenir altres interessos més inconfessables com arribar a adquirir indirectament una clau mestra amb finalitats prospectives de futur, sinó d'una ofensa directa al poder judicial que, allà com aquí, té tota la legitimitat per ordenar la col·laboració dels particulars en una investigació penal dirigida a l'eficaç persecució del delicte i consegüent salvaguarda dels interessos generals havent ponderat adequadament la seva pugna amb els drets civils del ciutadà sotmès a investigació.

Precisament al nostre país una qüestió com aquesta es trobava fins fa escasses dates òrfena de regulació i no seria fins a la Llei Orgànica 13/2015, de 5 d'octubre, de modificació de la Llei d'enjudiciament criminal per a l'enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures d'investigació tecnològica, quan s'incorporés una normativa específica sota la denominació de «registre de dispositius d'emmagatzematge massiu d'informació».

Doncs bé, resulta que a Espanya està prevista específicament la situació conflictiva que enfronta FBI i Apple, ja que existeix en Dret espanyol un clar deure de col·laboració que, recollit en l'art. 588 sexies c.5) de la LECRIM, al mateix temps atén al possible perjudici que es pugui causar a l'obligat. En efecte, aquest precepte disposa que les autoritats i agents encarregats de la investigació podran ordenar a qualsevol persona que conegui el funcionament del sistema informàtic o les mesures aplicades per protegir les dades informàtiques continguts en el mateix que faciliti la informació que resulti necessària, sempre que d'això no derivi una càrrega desproporcionada per a l'afectat, sota advertència d'incórrer en delicte de desobediència. Per tant, si Apple tingués la seu a Espanya, la policia la requerís per desbloquejar el citat mòbil i això li pogués suposar «una càrrega desproporcionada» estaria rellevada de prestar aquesta col·laboració. Si aquesta càrrega fos suportable, sí que hauria de col·laborar, i si no ho fes, incorreria llavors en un delicte de desobediència. Ja veuen vostès ... Perquè després diguin de la imprevisió dels espanyols.