Des dels temps dels Radio Futura cantant «enamorado de la moda juvenil», la moda s'ha reciclat, ha anat i tornat tantes vegades, que tot és possible. Si tenen per casa una samarreta del Naranjito, si se la posen i els queda bé, oh, miracle, serà vintage. I els farà recordar la dècada dels anys 80, que era tan collonuda que molts no volem tornar a viure ni en pintura. Els que passen de la moda, com el senyor Zuckerberg, l'amo de Facebook, que pot comprar Catalunya si vol, i ens fa el favor d'aterrar a casa nostra a fer footing i explicar-nos el futur que vindrà al Congrés de mòbils, tenen la mateixa samarreta i els mateixos texans repetits i ja està.

Està clar que algú com Zuckerberg, que té una empresa que capitalitza més milions de dòlars que la riquesa anual de molts països del món, té la mateixa samarreta centenars de vegades i duu les seves inicials brodades. I lloga un hotel sencer, per demostrar el seu èxit. I fa footing amb un guardaespatlles especialista en lluita israeliana, per si de cas. I és que passar de la moda és anar a la moda. Despreocupar-se de la moda et duu a la barreja d'estils, a innovar, a dur bambes amb abric, o com algun avi, que va a l'hort tan content amb una gorreta comprada al mercat amb dibuixos de fulles de marihuana. O el vintage tronat dels alemanys i anglesos que els permet dur mitjons blancs amb espardenyes d'estiu i camisa hawaiana a punt d'explotar damunt la panxa cervesera. Si ets urbanita, has de dur una camisa a quadres sorgida de les profunditats dels boscos d'avets del Canadà i una barba com la de Robinson Crusoe; això sí, ben neta. Les jovenetes duen leggings robats dels anys 80, i el recollit aquest en forma de pinya que va posar de moda la cantant Amy Winehouse, tan desgraciada i endrogada com bona cantant. Han vist una cosa més antiga, que et remet al segle XIX, que un recollit? O les rastes, si ets alternatiu, simpatitzant podemita, o somies una platja jamaicana, entre fum de cànnabis i el sol caribeny, és ideal per a tu.

Les modes estan relacionades amb els esports. Ja saben que comprar al Carrefour o al Mercadona amb xandall és un esport burgès. Primer vam tenir polos de rugbi, després de tennis, després aquells que imiten la roba dels jugadors de polo. La moda de dur roba d'estil boxejador pot motivar que Stallone gravi la pel·li número 27 de la saga Rocky en un geriàtric per a boxadors tronats. I què me'n diuen, de l'èxit de les samarretes de jugadors de la NBA, quan molts dels seus posseïdors ni tan sols saben qui són aquesta gent?

La moda té això, es pren per simpatia, per sentir-te a l'última, integrat o observat. La moda, per trobar una imatge de tu mateix que et faci sentir bé i ser un xic més feliç.