Els cronistes i corresponsals a Brussel·les durant la cimera del Brexit han explicat que el president en funcions de l'Estat espanyol no tenia l'agenda gaire plena -regalava medalles, sortia del recinte a prendre l'aire belga i altres maniobres de «don Tancredo». Ningú no estava pendent de la seva opinió. Allà es discutia sobre si Anglaterra havia de continuar a la UE (hi han estat mai?). Els anglesos, a banda de manar, són uns genis de la política. Amenacen amb un altre referèndum -quin domini de l'escena-, se situen als llimbs anglicans i s'enfronten amb l'Europa real -la del continent-, obtenen els guanys que n'esperaven. Els anglesos són els més lliures en l'Europa moderna.
Europa està vestida amb parracs, no existeix sinó és en els negocis. A Europa hi passen moltes coses en poc temps, és un estat d'ànim un pèl podrit i en el qual ningú vol perdre res. L'allau de refugiats, supervivents de l'Afganistan, Iraq i Síria molesta. Ningú, a banda de quatre despistats, no qüestiona Europa. Europa és un concepte sorgit després de la Segona Guerra mundial. Guanyada la guerra, comença el negoci. A Europa no hi ha cap guerra oberta, tot i això, hi ha estats que bombardegen Síria, les imatges són esfereïdores, i parlem de l'aviació francesa, la nord-americana, la russa i la síria. Les notícies sobre destruccions d'infraestuctures civils, escoles i hospitals passen ràpid. Europa és un negoci, ho hem vist a Grècia i Itàlia, vagi com vagi el poder financer fa valdre els acords firmats. Algú es recorda del 0,7% que els països rics com l'Estat espanyol havien de donar a països pobres de l'Àfrica? Es va pagar? Qui s'ho va quedar? Qui té memòria? Tothom té dret a negociar el que vulgui, James Cameron treu profit de les seves cartes, amenaça amb la tempesta de fugir d'un lloc en el qual mai no ha estat del tot: obra mestra! D'això se'n diu política i savoir faire. Mentrestant, Mariano Rajoy dóna voltes en la seva inoperància i xerarrà amb tothom gràcies a un traductor berlanguià, una figura curiosa que no forma part de l'estaf diplomàtic i sembla ser que des de Zapatero és el traductor dels polítics espanyols.
I Europa? A Europa es trenquen qüestions que havien semblat inamovibles -el miratge dels drets humans-, Europa és una associació de multinacionals que un dia estan d'acord i l'endemà s'enfronten. La guerra no és sobre la gent sinó sobre el domini del món. La darrera crisi manifesta la feblesa de la gent corrent. Europa apareix com un fantasma esparracat, tot i això, encara que hagi estat construït fa temps, és el far que s'endevina entre la boira.
