Lewis Carroll va escriure les dues novel·les d'Alícia basant-se en una persona real: l'alegre Alicia Liddell. Aquesta noieta li va inspirar un univers absurd i capgirat, poblat per conills enjaquetats, ocells dodos, erugues que fumen psicòtrops i reines de cors molt irascibles.

Qui sap si tots aquests altres personatges esbojarrats (com aquell barreter que celebrava els no-aniversaris), estaven basats en gent que també havia existit. Perquè suposo que en el món quotidià de Carroll, com en el nostre, hi vivien persones que actuaven al marge de qualsevol lògica.

Fixem-nos en Jorge Fernández Díaz. No sé quin barret li quedaria bé al nostre ministre en funcions, però si Carroll ressuscités, segur que l'aprofitaria per incloure'l en algun racó d'Alícia. Pocs mortals poden presumir de tenir un àngel de la guarda, anomenat Marcelo, que t'ajuda a aparcar. Em puc imaginar el somriure felí del serafí, refulgint de nits al dormitori del ministre, amb la mateixa luminescència abissal d'aquelles verges de plàstic comprades a Lorda.

Tots aquells que consideraven un símptoma d'alienació les visions angelicals del ministre s'hauran quedat satisfets en conèixer les seves últimes declaracions, on blasmava contra unes suposades conspiracions judicials contra el PP. Unes queixes força esquizofrèniques i delirants, sobretot si les comparem amb què havia dit ell mateix quan els jutges investigaven altres partits. Pot ser que a Fernández Díaz, cada cop que posa el seu partit al davant del mirall, no li agradi gens el que veu. I per això s'escarrassa a travessar-lo a cop de declaració. Sense importar-li la irracionalitat de les seves paraules.