El Brexit i Rússia agiten la política internacional aquestes setmanes. Cameron fa mesos que amenaça amb la sortida britànica d'Europa, per tal de pressionar els restants països de la Unió. Es tracta d'una vella tàctica que coincideix amb el tradicional pes del vincle atlàntic, tan predominant en la diplomàcia anglesa dels últims temps. Però, al ja habitual eix ?Wa?shington-Londres, s'uneix una renovada tècnica de pressió política que passa per aconseguir els objectius a través del vot popular. En aquest context, el referèndum del juny era necessari per empènyer Brussel·les fins als seus límits, sabent els riscos explosius que per al projecte comunitari implicaria qualsevol ruptura de la Unió. Per descomptat, la solució adoptada pot beneficiar els britànics però difícilment la resta d'europeus. S'introdueix una excepció que cancel·la la universalitat d'alguns drets essencials i s'obre la porta a una Europa que funciona i avança a diferents velocitats, i en la qual els retrocessos no només són possibles sinó més que probables. L'acord Cameron-Tusk ens debilita i empobreix, tot i que alguns ens ho vulguin vendre com un èxit.

A l'altra banda d'Europa, Rússia continua sent motiu de preocupació. El papa Francesc s'ha reunit amb el Patriarca de Moscou, Ciril I, en una trobada la lectura de la qual resulta més política que religiosa. El malestar eclesial en la important branca grecocatòlica que perviu des de fa segles a Ucraïna ha estat enorme, i s'ha arribat a titllar de traïdor i irresponsable el Papa. Des de la perspectiva russa, es tracta d'un gest ecumènic o d'una estratègia política al servei de Putin? Preguntes sense resposta, tot i que els dubtes no són infundats.

Ucraïna i el Pròxim Orient constitueixen els dos fronts de perill per al Kremlin i, en ambdós casos, el Vaticà hi pot tenir un paper legitimador. A això se li suma la bomba de rellotgeria que és que per a Rússia el preu del petroli i del gas natural. El crash de les matèries primeres posa en quarantena el creixement econòmic dels països exportadors -prenguin nota del cas brasiler o les monarquies del golf Pèrsic-, a més d'afegir pressió sobre els objectius pressupostaris i intensificar la volatilitat en els mercats borsaris de mig món. La debilitat econòmica russa se superposa a la fragilitat de les fronteres -Ucraïna i Bielorússia- i sobretot a la creixent tensió amb Turquia al front sirià.

El govern d'Ankara ha estat històricament enemic del règim de Bashar al-Assad, per la qual cosa les autoritats turques han rebut amb gran desconfiança el suport militar de Putin al dictador sirià. Moscou ha acusat Turquia de donar suport a ISIS, mentre que a la Unió Europea li preocupen els refugiats que arriben al continent pel Bòsfor. Turquia és el principal aliat dels Estats Units a la regió, per descomptat, al costat d'Israel i el país musulmà més estable de la zona. Qualsevol incident que el desestabilitzi juga en contra dels interessos d'Occident i a favor dels russos. Putin tem que Ankara pugui decidir entrar de ple en el conflicte sirià amb tropes terrestres i aèries, a més de tancar eventualment la via de pas natural de l'armada russa. Què faria Putin si Turquia decidís involucrar-se en la guerra civil siriana? Lluitarien les dues potències cara a cara? Es produiria una escalada militar a tot el Pròxim Orient? De quina manera afectaria Iran, Israel i Aràbia Saudita? Molts interrogants que possiblement no siguin més que hipòtesis.

En realitat, l'estrès regional resulta una excusa per als grans poders que es beneficien de la inestabilitat. Els principals riscos segueixen situant-se en una Europa que no acaba de tancar la seva unió financera i política. Rússia es troba tenallada per les pors territorials i per la seva vella vocació imperial, herència dels tsars. El Pròxim Orient sembla voler revocar el dibuix fronterer de la descolonització. La Xina tem el canvi d'una economia orientada cap a l'exportació a una altra centrada en el consum, la qual cosa suposaria alentir el creixement del PIB. La política és tensió i exi?geix ??vies d'escapament. Un increment moderat del preu del petroli no li faria mal a ningú, com tampoc una ràpida recuperació del dinamisme econòmic. Passar pàgina, sí, buscant més estabilitat.