El debat ciutadà és sempre molt enriquidor, tant si afecta les coses petites de la quotidianitat com si encara temes de gran abast i que han d'afectar més d'una generació. La clau d'un debat positiu rau en la força dels arguments, la capacitat de convicció, tot acompanyat de la necessària ponderació i serenitat per evitar que el debat i la polèmica degenerin en desqualificacions que enrareixen l'ambient i trenquen la cohesió ciutadana. Els projectes col·lectius i la consciència ciutadana es construeixen dia a dia, i engrandeixen o empetiteixen la identitat ciutadana en funció, justament, de la capacitat de construir el futur sense destruir el passat, i d'integrar-lo com a patrimoni col·lectiu.
És amb aquest ànim, i sense posicions tancades, que goso endinsar-me en un tema de llarg abast, de molt recorregut, i que apareix i desapareix de l'horitzó gironí de manera recurrent i intermitent. Em refereixo al futur de l'Hospital Josep Trueta.
És veritat que ara fa uns anys, el darrer govern de progrés va deixar fet un concurs i triat un equip i un projecte per a la construcció d'un nou hospital, en el mateix emplaçament on hi ha l'actual.
També és veritat que els dubtes i la crisi econòmica han ajornat sine die la resolució definitiva i fa temps que es fan moltes declaracions sobre el tema, però no es prenen decisions.
Hi ha qui torna a plantejar l'aprofitament de l'actual edifici. No és pas un argument menyspreable, sobretot si veiem que a Europa, i també a Amèrica, hi ha alguns hospitals, amb grans prestacions i prestigi, en edificis històrics del segle XIX o de principis del segle XX. Cal fer la reflexió sobre si l'actual edifici és o no aprofitable, i s'ha de fer amb arguments funcionals sense menystenir els que defensen les característiques arquitectòniques i formals de l'actual edifici.
Naturalment, també hi ha qui planteja el trasllat a Salt, al costat de l'Hospital de Santa Caterina, del nou hospital de referència de Girona. També es poden entendre, i són molt potents, els arguments dels qui creuen que un gran complex sanitari al sud de Girona aportaria sinèrgies impagables i crearia un nucli potent d'oferta sanitària i de recerca, alhora. Gairebé s'hi podria afegir que en un projecte com aquest és convenient fer la reflexió sobre si té sentit o no pensar-hi també la Facultat de Medicina i la de Farmàcia incorporades al complex. No és difícil imaginar dos hospitals junts, laboratoris conjunts, una organització funcional, una distribució racional d'especialitats i un gran centre docent i de recerca integrat al complex. Per fer possible aquesta opció, els responsables polítics de la Generalitat i dels ajuntaments de Salt i de Girona han d'explicar amb claredat si hi ha, al voltant de l'actual Santa Caterina i en el punt de contacte dels termes dels dos municipis, sòl públic suficient per posar-lo a disposició d'aquesta idea i, també, si hi ha plans de mobilitat i espais d'aparcament suficients que assegurin de veritat un model de mobilitat sostenible com a complement indispensable del nou gran complex hospitalari.
Hi ha molts arguments per defensar l'opció de fer un nou Trueta a l'emplaçament actual i, també, hi ha arguments molt poderosos per defensar la concentració. Jo no m'atreveixo a formular una opció. Necessitaria més detalls i informació, i conèixer, sobretot, el tema de la disponibilitats dels terrenys. Sí que sé que si prosperés l'opció de la concentració al sud de Salt-Girona, els municipis de Girona i Sarrià de Ter tindrien un problema urbanístic i d'equilibri territorial descomunal. No és difícil imaginar l'impacte que provocaria la desaparició d'un equipament de centralitat, com el Trueta, del seu emplaçament actual. Ja ho hem dit alguna altra vegada; treure el Trueta generaria un forat negre, un espai desertitzat, la reculada de molts establiments comercials de la zona i la definició d'un nou model de ciutat metropolitana del tot decantada cap al sud.
Els municipis afectats haurien de redefinir molt bé les seves estratègies urbanes i buscar alternatives al Trueta per crear una àrea de nova centralitat, per substitució, que reequilibrés la ciutat i dinamitzés de nou la zona, una mica esfilagarsada, que avui hi ha entre Fontajau, Sant Ponç i Sarrià de Ter.
En definitiva, si mai els responsables polítics pensessin que el Trueta ha d'anar a tocar del Santa Caterina, no estaria malament, com a factor de compensació territorial, que Ikea s'emplacés on ara hi ha l'Hospital Trueta. Una centralitat en substituiria una altra. Aquesta és la raó del meu títol, que hauria pogut ser «Ikea al Trueta».
I els responsables de salut haurien de garantir que tota la zona nord de Girona i Sarrià de Ter quedés adequadament coberta per serveis de proximitat i d'assistència primària.
