Com diu Martí Santiago, tot pot ser una casualitat. L'experiència afirma que una casualitat és possible (que no vol dir que forçosament ho hagi de ser). Diverses de seguides sobre el mateix fet, ja és més difícil fer creure que són fruit de l'atzar. La Diputació està immersa ara en aquest dilema arran del contracte de Xaloc (800.000 euros) amb una empresa que té com a treballador un imputat del cas Manga, avançat aquesta setmana per Diari de Girona. Deixant de banda el fet en si, és curiós (que no casual) el contrast entre les declaracions del diputat delegat de Xaloc, Jordi Camps (CDC) i el president de la Diputació, Pere Vila. Camps va assegurar amb contundència que l'imputat Josep Maria Franch no tindria cap relació amb Xaloc, malgrat treballar a l'empresa contractada. Com sap Camps que Franch treballa a CGI? I com sap que no tindrà cap relació amb el ?contrac?te de Xaloc? Pere Vila, en un xat amb aquest diari i el setmanari Empordà va haver de posar pomada a la ferida: «Ho desconeixíem i una vegada sabut, vàrem prendre les mesures adients». Massa casualitats juntes.
