El dia 29 de juny de 2013, al Concert per la Llibertat dut a terme al Camp Nou, Muriel Casals va pronunciar unes paraules que la seva mort ha fet ressonar ben fort de nou entre nosaltres com una divisa que resumeix el seu llegat polític: "No som aquí per buscar un somni. Nosaltres som el somni". El procés que viu Catalunya ha transcendit l'àmbit dels partits des de la manifestació del 10 de juliol del 2010 convocada en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny que modificava aspectes rellevants de l'Estatut d'Autonomia ratificat en referèndum a Catalunya el 18 de juny del 2006. Muriel Casals des d'Òmnium Cultural i Carme Forcadell des de l'Assemblea Nacional Catalana han exercit un lideratge cívic del tot fonamental perquè el moviment reivindicatiu assolís una formidable capacitat d'incidència pública que ha tingut plasmacions impressionants en actes multitudinaris i que va quedar reflectida també parlamentàriament en la majoria aconseguida per Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre de l'any passat.
L'impacte que ha produït en l'opinió pública l'accident sofert per Muriel Casals i el tràgic desenllaç que ha acabat tenint ha posat en relleu la petjada profunda que Casals ha deixat en la societat catalana. Recordo la incertesa que es va generar a Òmnium quan Jordi Porta en va deixar la presidència. Però la personalitat ferma i cordial de la Muriel aviat va suscitar un consens general, fins al punt que alguns destacats dirigents de l'organització es reconeixien informalment com a "murielistes", en una expressió que no era d'arrenglerament sectari, sinó d'afecte i d'admiració per una manera de fer que transmetia conviccions sòlides, respecte veritable a la discrepància, sensibilitat humanista i una saviesa on confluïen els vastos coneixements acadèmics i culturals, un bagatge ric d'experiències i una maduresa dialogant.
En la vida col·lectiva els referents no s'improvisen ni són fugaços. Commou llegir el president Artur Mas valorant la Muriel així: "De totes les persones que han participat en aquest gran procés polític català des de posicions de lideratge, la Muriel ha estat la millor de tots nosaltres", però també ho fa sentir els elogis que n'han fet personalitats rellevants ben allunyades dels seus postulats ideològics. L'esperit de concòrdia presidia el seu gest i conferia autoritat a la seva acció. Muriel Casals desarmava les desqualificacions viscerals i apostava per l'intercanvi d'arguments i les aspiracions compartides. En unes circumstàncies complexes i excepcionals, Muriel Casals aportava serenitat i reforçava la cohesió. Ho feia sense afany de protagonisme i amb un admirable sentit de la responsabilitat. Generava proximitat, confiança i compromís i convidava a la implicació i a l'entusiasme joiós i sense agressivitat, a la passió encomanadissa. Il·luminava i dignificava amb humanitat un somni on coincidien nombroses voluntats, que encarnava sense fer-ne escarafalls ni ostentació. Era una entre molts, però va esdevenir la veu i el rostre que millor sabia representar-los.
