La capacitat dels polítics per sorprendre'ns, dia sí i dia també, amb una nova animalada lamentable i esperpèntica, és realment inesgotable. L'actual escenari és l'Ajuntament de Girona. I no és només l'alcalde Ballesta, tot i que s'han de tenir molt ben posats per fer tants avançament al·legals als ulls de tothom i després advocar per una conducció més «segura». També ERC s'està retratant com el partit hereu del «putairamonetisme» i de l'equidistància convergent, mentre C's s'ho passa teta amb el «donde dije digo, digo Diego» i els populars es fan un tip de riure a costa de la resta. I tot això, mentre els de la CUP es barallen amb el cap de protocol de la Diputació sobre calces curtes i espardenyes, tot delectant abans que a ningú els lectors d'aquest diari amb els seus exabruptes. Déu n'hi do! I el PSC? Que ja s'ha mort?
Però si algú es pensava que aquesta performance de despropòsits no es podia superar, anava equivocat. Es podia, encara que calien uns polítics rosincs, famosos per un tarannà democràtic farcit de governs antipersones, mocions de censura suïcides i trencaurnes mexicans, per aconseguir-ho. Quan escric aquestes línees (lògicament, «opinió» es tanca hores abans que les notícies), desconec el resultat de la moció que pretén prohibir qualsevol activitat amb animals a Roses (tant s'hi val si es tracta d'exhibicions de gossos o d'una empaitada d'ànecs), que ahir vespre presentaven al ple GdP i que avui sens dubte és notícia de portada. «Gent del Poble» és una formació «independent» de «gent de bon rotllo» i alternativa, que flota en l'òrbita de la CUP i que abans de les eleccions havia promès una consulta popular per conèixer l'opinió dels vilatans. Però quan han vist que potser la perdrien, perquè a Roses no només els polítics són animals, han decidit optar per la via del decret, amb el suport d'ERC i algun(a) regidor(a) convergent. Aquest engany a la ciutadania converteix en Francesc Giner (GdP) i en Joan Plana (ERC) en dirigents més autoritaris que Franco. Aquell almenys no anomenava «democràtic» allò que decretava!
Dit això, val a dir que les «tradicions» de llençar ànecs al mar per capturar-los o de fer córrer bous a la riera per divertir-se, daten d'un temps en què la gent no tenia gaires alternatives d'esbarjo. Estaria bé que al segle XXI renunciéssim a determinats comportaments que ens fan semblar més animals que aquells que es maltracten. Però estaria millor que fos un acte de lliure voluntat en lloc d'una imposició dels polítics. En Camilo José Cela, Nobel espanyol de diccionari liberal, diria: «No és el mateix un animal polític que un polític animal».
