S'aixequen veus a tothora exclamant que aquesta no és l'Europa que volem. «Aquesta». Els que això sostenen o són uns il·lusos o no saben de què parlen. D'Europa només n'hi ha una, existeix des de fa segles, i mai, mai, mai ha mostrat el més mínim sentit de la solidaritat ni, si m'ho fan escriure, d'humanitat. Deixem de dir hipòcritament que aquesta no és l'Europa que volíem construir. Europa és exactament això: gent del primer món a qui no només no importen les desgràcies del tercer món, sinó que habitualment les provoquen. Hi ha massa gent que es va creure que ara Europa seria un ens angelical només perquè algú li va dissenyar una bandera molt guai, tota blava amb estrelletes grogues, i un altre es va empescar que l'himne seria una peça de nom tan oníric com «Himne a l'Alegria». Darrere d'aquestes estratègies de disseny hi ha el de sempre: els països que més guerres i mort han provocat -primer dins del propi continent, més tard a la resta del món-, els que més han robat a l'Àsia, l'Àfrica i Amèrica, els més racistes, els que més reticents han estat sempre a acollir refugiats, els que han aixafat amb puny de ferro les protestes dels miserables i, per si no fos suficient, els que més s'han mirat el melic pensant que la seva forma de vida és la ideal. No sé d'on va sortir la idea absurda que Europa seria una mena d'Arcàdia plena de bona gent que comprendria les desgràcies alienes i miraria de corregir-les, si mai no ha sigut així i l'únic canvi és que ara tenim moneda única. Suposo que hi té molt a veure la propaganda, ben profitosa a la vista de tanta gent que es lamenta del que fa avui Europa. Avui. Com si mai hagués fet res de diferent. Com si mai hagués tingut la menor intenció de fer res de diferent. Europa és un conjunt d'estats cruels que només miren per ells. I als europeus els va bé que sigui així. Ells, publicant laments a les xarxes socials, ja queden amb la consciència tranquil·la. I dient que aquesta no és l'Europa que volien, com si mai hi hagués hagut indicis de cap altra.
