S'entén com a normalització lingüística «el procés sociocultural pel qual una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical i, alhora accedeix a àmbits d'ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua dels quals havia gaudit en algun moment».

Aquest procés va arrencar amb força amb el Reial Decret 2092/1978 que obligava l'estudi del català com a assignatura a l'escola. La Llei 7/1983 de normalització lingüística prioritzava la recuperació de la llengua en els usos oficials, en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics. Posteriorment, altres disposicions normatives han configurat un corpus lingüístic de primer ordre.

A l'ensenyament s'ha optat pel model d'immersió: l'alumnat no catalanoparlant, amb una llengua familiar determinada, és escolaritzat de manera majoritària en una nova llengua en la qual realitza l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

Ara bé, hi havia àmbits en què l'ús social del català requeria una atenció específica. Per cobrir aquest buit, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya del 3 i 11 d'octubre de 1988 aprovava els estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

Aquest organisme aplegava els esforços de les administracions locals i, sota el paraigua de la Direcció General de Política Lingüística, adquiria la missió d'ajudar a catalanitzar el país amb oficines locals repartides estratègicament per tot el territori.

A Lloret de Mar l'Oficina de Català va començar l'any 1993 i la seva activitat se sustenta en tres pilars: l'ensenyament, la dinamització i l'assessorament lingüístic.

Pel que fa a l'ensenyament del català a persones adultes, hi ha cursos per entendre i parlar el català, i per millorar els coneixements orals i escrits de l'idioma. En tots, es pot obtenir certificació oficial del nivell de coneixement de la llengua catalana.

La dinamització lingüística es tradueix en campanyes de sensibilització com les del Voluntariat per la llengua; A Lloret, sumem en català!; Encomana el català; A l'empresa, en català.

S'intenta evitar que els catalanoparlants canviïn del català al castellà davant de persones que el qui parla identifica com a no catalanoparlants, però que comprenen i fins i tot parlen el català, i fomentar el català com a llengua comuna i d'acollida en un poble lingüísticament molt divers.

El servei d'assessorament lingüístic es dedica a atendre les consultes i la revisió de textos de l'administració, d'empreses, d'entitats i de particulars. En aquest aspecte existeix una manca d'implicació dels empresaris del sector serveis en especial. El predomini en cartells, pòsters, rètols i adhesius d'altres llengües relega el català. Que no hi ha turistes catalans?