Tinc una pregunta, per a què serveix el col·legi d'API (de Girona)?

Lluís Pla-Giribert. girona.

He tingut un problema amb un API i per resoldre-ho presento reclamació/denúncia al col·legi d'API de Girona.

El problema ha estat que l'API en qüestió ens ha fet una liquidació de la fiança d'un lloguer (que per curar-se en salut, ha fet retornar per part dels propietaris) falsejant dades. Ens fa pagar unes reparacions quan el pis fa dies que està ocupat per un nou llogater (fins i tot a les factures surt el nom del nou llogater), han tardat quasi 3 mesos a tornar-nos la fiança (sense els interessos de demora legalment establerts), ens fa pagar impostos del rebut de l'aigua que no ens corresponen,... Comentem el tema als propietaris i ens diuen que ells ens han liquidat el que els ha dit l'API. Hem tramès peticions a l'API per aclarir el tema i ni una paraula.

Veient això ens adrecem al Col·legi d'API de Girona, exposant tots aquests fets, degudament documentats. Resultat, que en una ?reunió de la Junta de Govern varen decidir (diuen per unanimitat, jo no he vist l'acta) que l'API en qüestió no actuava d'administrador, tot i presentar un document de l'Incasol on s'indica el contrari i que totes les gestions amb relació a l'habitatge en qüestió les hem fet amb l'API, no amb els propietaris, i per tant no poden (millor dit no volen) fer res respecte a això.

Per a què serveix el Col·legi d'API? Doncs per fer el paperet i només per protegir els API i en cap moment els usuaris (per molt que a la seva web indiquin el contrari). No em queda cap més remei si vull recuperar els meus diners que anar a la Justícia. Però està clar que arribaré fins al final, demanant responsabilitats a tots els que han intervingut en aquests reguitzell d'irregularitats, i convido aquest diari, si ho desitja, a fer un treball d'investigació d'aquests fets.

Discriminació al bàsquet femení

Josep Burjons Alés. pineda de mar.

Aquests dies de Setmana Santa s'ha celebrat el Costa Brava Girona International Basket Cup, que es defineix a si mateix com «un torneig internacional de bàsquet per a joves promeses que se celebrarà els dies 24, 25 i 26 de març del 2016. El torneig reunirà clubs procedents de tot el territori nacional i de fora del país, repartits entre les categories Mini, Infantil i Cadet». La meva filla hi ha participat amb l'equip de cadet femení de Pineda de Mar. Ho ha fet a les instal·lacions del pavelló de Fornells. En un principi, ens va sorprendre que els partits, on hi havia equips de Catalunya, Navarra, Mallorca, Menorca i el País Basc, es juguessin sense aturar el rellotge ni tan sols en els tirs lliures i sense comptar els 24 segons de possessió preceptius. Si no m'equivoco, només a la cate?goria de premini es juga així, però fins i tot en aquest cas el rellotge es para per fer el llançaments de tirs lliures. Teníem un àrbitre, dues persones a la taula i una de l'orga?nitza?ció. Més d'un partit ens hem trobat que no hi havia aigua per a les jugadores i quan la reclamaven els en donaven en parell d'ampolles. Malgrat la incomoditat que tot això ens suposava i la sensació que estàvem una mica deixats de la mà de l'organització, vam fer els nostres partits, les noies s'ho van passar bé i van conèixer noves amigues. Però el diumenge vam anar a veure la final del cadet masculí, on el Pineda masculí s'havia classificat brillantment i jugava contra el Barça. La primera sorpresa és que jugaven al magnífic pavelló de Fontajau amb totes les instal·lacions i comoditats pròpies d'un equipament de primera línia.

La memòria no sempre és la veritat

Josep casadellà i turon. regidor de

cultura de l'ajuntament d'anglès.

Escric aquestes ratlles com a resposta a l'escrit del Sr. Jordi Fornés del dia 3 de març de 2016 amb relació a la tristesa que li ha produït el fet que ningú hagi fet esment dels senyors Delfí Moragues, Manel Costa i del seu pare Fèlix Fornés. Segons el Sr. Fornés «ells, com a membres de la junta directiva de l'antiga Cooperativa Unió Anglesenca, ubicada al carrer Indústria número 6, així com el local comercial del carrer Eixample número 20 d'Anglès, per unanimitat, acordaren donar aquestes finques a l'Ajuntament d'Anglès amb la condició que fossin destinades a equipaments públics».

Mentre preparava l'escrit per a la inauguració de la biblioteca vaig demanar als serveis tècnics de l'Ajuntament quin va ser el procés que va portar l'edifici de la Coo?pe?rativa a mans de l'Ajuntament. Em van informar que havia estat una compravenda de l'any 1990, essent alcalde Josep Maria Feliu, per un valor de 13 milions de pessetes. L'edifici, doncs, era propietat de l'Ajuntament quan es va decidir ubicar-hi la biblioteca Joaquim Bauxell. Tingui per ben segur, Sr. Fornés, que si hagués estat una donació de la Cooperativa hauria estat remarcat amb tot l'èmfasi en les paraules de presentació en què vaig rememorar els diferents passos que han portat a la inauguració d'aquest equipament.

El local comercial del carrer Eixample, 20 sí que va ser una cessió a l'Ajuntament.

Em sap greu que la història i la veritat no corresponguin al que li presenta la seva memòria. Tot i això comparteixo el seu pensament relatiu al fet que l'horitzó dels esdeveniments per acció i per omissió és el que ens ha portat fins aquí. El coneixement dels fets és el que ens portarà a «mesurar i atribuir cada cosa on correspon de manera justa i fidedigna per tal de no trasbalsar la història i viure en la falsedat o en l'oblit».

La fotografia que il·lustra l'article sobre una mostra de projectes de FP a la pàgina 3 del suplement L'Aula de dimarts no es correspon a la ?informació.