La major part de les anàlisis que es fan sobre qualsevol cosa que passa a Catalunya es fan passar pel sedàs de la independència. Si plou massa és que el govern és poc independentista, si fa poc fred és que potser el govern és massa independentista. Al punt que sembla que al país no hi hagi altres temes de preocupació. En aquest esquema és planteja la refundació de CDC. Un error.

La tesi que vull defensar és que l'èxit o el fracàs de la refundació de CDC no depèn d'aquesta qüestió sinó del seu missatge social. Les polítiques de la darrera CiU eren d'una radicalitat neoliberal que feia feredat. Estan expressades en el famós discurs de Mas: «El catalanisme, energia i esperança per a un país millor» de 20 de novembre de 2007 on plantejava que el seu model era l'irlandès: «Jo m'arrisco a fer-ne una, al voltant d'una idea central (...) deixem que progressivament que els ciutadans escullin el servei social que més s'adapta a les seves necessitats com a persona, i fem que l'oferta d'aquests serveis, pública o privada, es vagi adaptant a la demanda». El seu assessor en aquells dies, David Madí, va escriure un llibre Democràcia a sang freda, on explica que en aquest país l'impost de societats és del 12%, l'equivalent de la seguretat social el 5% (...) i aconseguir un marc fiscal simplificat que ens situï en els nivells fiscals més baixos d'Europa». Per si no hagués quedat clar proposa que «Catalunya ha d'adoptar, en un període d'una dècada, una estratègia de xoc fiscal».

Era una proposta econòmica neoliberal, dura i sense matisos que, al meu parer, han fet que CDC perdi més de la meitat del seu pes electoral. Qui ha destrossat a CDC no ha estat l'esquerra, han estat les seves polítiques dretanes que l'han alienat dels seus votants.

El model de la inicial CDC de Jordi Pujol i Soley era el model socialdemòcrata suec. Ho vaig sentir al primer míting de Pujol a Sabadell, devia ser l'any 1977. Als del PSUC ens semblava que aquesta era una definició ximple. Uns visionaris. A més dins de CDC hi havia gent que defensaven fins i tot el socialisme autogestionari. Sí, ho heu llegit bé. Vist avui fa molta gràcia. Bé, aquest partit de centre esquerra va acabar essent hegemònic a Catalunya. I va perdre l'hegemonia quan va creure que els seus votats podien pagar una Universitat privada als seus fills, una sanitat privada i una escola privada i tenir tants diners com per no necessitar un sistema de pensions públiques. La seva gent es va sentir abandonada. CDC haurà de tenir nou nom, nous locals, nou líder i, sobretot sobretot, haurà de tornar a ser i semblar de centre esquerra. I la qüestió nacional com hi influeix? Molt menys del que alguns volen i diuen.