Des del dia que els Borbons van inventar la democràcia espanyola, la pressió mediàtica de l'aparell estatal s'ha centrat en els enemics interiors, ara els catalans i després els bascos, sempre amb un sol front obert a la vegada i comptant amb la complicitat de les oligarquies locals. No és cap secret que fa anys que els canons ens apunten però hi ha signes evidents d'un imminent canvi d'objectiu.

Mentre hem estat l'ase dels cops, a Espanya s'han solucionat quatre problemes importants. Hi ha hagut el desmantellament silenciós del terrorisme d'ETA, el relleu cautelós del Cap d'Estat, la persecució implacable de les corrupteles i el sufocament d'una possible revolta popular arran del 15-M. De fet, Podem i el Procés han fet la mateixa funció en aquesta tragicomèdia: fer-nos imaginar països idíl·?lics. En moments crítics, l'Estat ha demanat crèdits sense interès per regar el personal i amanyagar la fera. Mentre es resolien aquests entrebancs, aquí hem estat preocupats en saber quin color de samarreta ens tocaria per la Diada i en trobar frases amb pretensió de ser enginyoses per inundar les xarxes socials, qui sap si amb l'objectiu que en Rajoy llegís el nostre Twitter abans d'anar a dormir i es rendís a la nostra causa. La internacionalització del procés ha mancat del coratge per assetjar l'alcalde de Winnipeg (Manitoba) i arrencar-li una declaració institucional que aquí hauríem celebrat com un triomf a la Champions. La consigna actual és esbombar que l'inde?pen?dentisme es fragmenta mentre els nostres dirigents es discuteixen per un punt i coma, amb un bon minyó al capdavant a qui anomenen gironí a totes hores per fer-li perdre suports a la resta del país i amb el representant de l'oligarquia catalana, en Mas, rere la cortina llançant crides al seny.

A Euskadi ja tenen preparat el cap de turc: l'Otegi. Després d'anys oblidat a la presó, rebutjat per l'ETA i l'Estat, Otegi ha promès portar la independència als bascos seguint l'exemple català. És a dir, que ningú no ha de passar ànsia. Aquí ja hem tornat als orígens i des de dalt ens conviden a exigir el pacte fiscal, com en els bons temps. Alguna engruna caurà com a agraïment pels serveis prestats. Pel camí hem perdut bous i esquelles, amb la Generalitat intervinguda i el país potes enlaire per falta de recursos. En endavant, tindrem temps de llepar-nos les ferides mentre veiem per la tele com l'Otegi és rebut per l'alcalde de Winnipeg (Manitoba) i l'Athletic de Bilbao guanya dues lligues seguides. Més no es pot fer.