El govern en funcions ja no dóna més de si. Són més de tres mesos de paràlisi institucional, mentre que al PP li plouen els conflictes per tots costats. Coneguts i debatuts un munt de casos de corrupció, la darrera setmana ha estat realment nefasta. Va començar amb la detenció de l'alcalde de Granada, que estan investigant per temes urbanístics, continuà amb la multa de 70.000 euros i una liquidació complementària de 200.000 de l'Agència Tributària a l'expresident Aznar per fer servir una societat de la seva dona per facturar les seves activitats professionals incorrectament, malgrat que ell és un inspector de finances de l'estat en excedència. I finalment, acabà el divendres amb la dimissió del ministre Soria a causa de la seva participació en empreses offshore que operaven des de paradisos fiscals, malgrat que ell ho havia negat reiteradament als mitjans de comunicació en diverses compareixences molt desafortunades.

Va ser una setmana negra del tot, en la qual diversos ministres van relliscar en la defensa de José Manuel Soria, quan la seva actitud és del tot inadmissible en un càrrec públic. La marxa del líder canari representa un cop dur per un Rajoy que el veia com el futur substitut de Guindos si el PP hagués renovat el govern.

Amb aquest bagatge, és impossible que el PSOE vulgui arribar a cap acord amb els populars, per la qual cosa tot fa pensar que la convocatòria d'eleccions ja és més a prop que mai. Per moltes consultes que el rei Felip VI pugui fer, en aquests moments no hi ha cap can?didat amb possibilitats d'assolir la investidura.

Unes eleccions a començaments d'estiu difícilment canviaran el panorama polític. Els últims escàndols no afavoreixen en res el PP i Rajoy ja sap que si depèn de Ciutadans haurà d'abandonar la pri?mera línia política, per la qual co?sa allò intel·ligent seria pensar que la llista conservadora fos encap?ça?lada per un altre candidat. Una nova fornada de dirigents s'han instal·lat al carrer Génova i han sorgit ja les primeres discrepàncies amb l'actual vicepresiden?ta. I en el rerefons de tot no hi ha res més que estratègies diferents davant del calendari futur i la política de pactes. Difícilment Rajoy trobarà companys de viatge per a una coalició de govern i menys després del paperot d'aquests darrers dies en els quals pràcticament està desaparegut, llevat els dissabtes que es dedica a fer campanya e?lecto?ral, per tal de mantenir un mí?nim caliu entre els seus.

Un país sense govern durant sis mesos tard o d'hora se'n ressen?ti?rà. Aquesta mateixa setmana està prevista una reunió entre el president en funcions espanyol i el català. Fa quatre dies deien que no es volien veure ni en pintura i hom es pregunta de què pot anar aquesta trobada si Rajoy es troba al davant de la seva data de caducitat. Pot ser que Puigdemont vulgui ar?rencar alguna transferència de diners per tal d'apaivagar una mica l'estat deplorable de les finances catalanes.

Tant de bo que algú posi seny a una situació que no pot anar gaire més enllà. L'Estat espanyol té uns reptes importants que cal abordar com més aviat millor i els polítics no poden continuar jugant sota la pressió dels càlculs electorals. Formacions de diferents ideologies s'hauran de posar d'acord per afrontar un nou període legislatiu. Sigui ara o sigui al juliol, la necessitat és més evident que mai. Si no és així, la paràlisi governamental no portarà res de positiu.