Manos Limpias i Ausbanc han caigut sota sospita d'extorsió: a canvi de diners, deixaven de denunciar o retiraven denúncies. Casos similars s'han conegut al llarg del temps, sense conseqüències judicials, per part d'algun mitjà de comunicació; d'algun comitè sindical en casos de tancament d'empreses; o d'algun grup ecologista.

Com dirien a casa meva: no n'hi ha un pam de net. El sindicat d'ultradreta, però, mereix menció a part, perquè en el seu currículum hi figuren actuacions judicials empreses sota estricta finalitat política -contra l'independentisme-, basades en proves falses o falsejades per les clavegueres de l'Estat. Però, també, accions que han posat el dit a la nafra de comportaments corruptes, probablement amb finalitats recaptatòries.

Potser aquestes finalitats, en el cas Nóos, podrien haver estat el detonant de l'actuació contra Manos Limpias. Així ens trobaríem amb un xoc entre clavegueres de l'Estat, que aflora a la superfície quan un dels instruments dels serveis policials de la brigada politicosocial, que tant protegeix Fernández Díaz, es desboca; i en el descontrol acaba perjudicant la cúpula de la casta de l'Estat que els alimenta. No queixalis la mà que et dóna de menjar, diu la dita popular.

Però de tot plegat n'hem de fer examen de consciència. Perquè, on són les organitzacions d'esquerra i els sindicats que no s'han mogut per presentar les denúncies que tocaven contra la casta? On són els periodistes d'investigació que només reflecteixen la porqueria quan aquesta ja ha aflorat?

L'absència de la batalla jurídica contra els abusadors i corruptes dels partits i sindicats democràtics i de la premsa anomenada lliure és la que deixa espai perquè oportunistes i franquistes com Miguel Bernad aprofitin per vendre una ambivalent i contradictòria voluntat regeneradora.

Fins que les organitzacions democràtiques i els ciutadans no assumim que democràcia no és votar només cada quatre anys, sinó exercir els drets com el de denúncia, la península estarà a la cua de la qualitat.

Però l'Espanya de matriu castellana va quedar en poder de la casta, des dels Comuneros, i la gent valenta que s'hi rebel·la sempre són minoria. Ara mateix, amb un ministre retirat per Panamà i les Jersey, l'alcalde d'una capital de província acusat de corrupció i el president honorari del partit amb una multa bestial d'Hisenda, el PP continua apareixent com a primera força en les enquestes electorals. I amb un grau elevat de probabilitats que governi amb Ciutadans, l'enganyifa reformista més grossa que s'ha produït a Espanya des de Lerroux. «Lasciate ogni speranza», que deia Dante. L'Estat espanyol és l'infern.