D'aquí a pocs dies seré testimoni a Montego Bay, Jamaica, d'una reunió d'empresaris d'aquella illa del Carib amb representants de la demanda de la resta del món, amb una important participació dels Estats Units i del Canadà. Es tractarà del que en el sector turístic coneixem com un workshop o trobada entre venedors i compradors potencials. El meu interès professional és sobretot aprofitar l'oportunitat de constatar la manera en la qual les forces vives empresarials i polítiques d'una destinació turística reaccionen davant la irrupció d'una competència fins ara inexistent per a ells. "bviament, m'estic referint a l'aparició en el mercat emissor dels Estats Units d'Amèrica del Nord d'una altra gran destinació insular del Carib, de la qual no faria falta esmentar el seu nom, o sigui de Cuba.

Els jamaicans no poden romandre aliens al fet que fa pocs mesos el president Obama va aconseguir obrir les portes de Cuba no solament als turistes del seu país -els canadencs mai han sofert restriccions per viatjar a Cuba- sinó també que el govern de Raúl Castro hagi permès la implantació al seu país de dos grans grups hotelers, Marriott i Starwood, ara fusionat en un sol amb el resultat de ser ja el major del món una vegada superades les proves antimonopoli i aprovada la fusió pels accionistes respec?tius. Per més detalls, val la pena indicar que una de les tres primeres del rànquing mundial en nombre d'habitacions ha absorbit per fusió l'octava, donant com a resultat més d'1.100.000 habitacions controlades en més de 5.500 hotels sota 30 marques comercials o de cadena.

La notícia que Obama havia ajudat al fet que Raúl Castro obrís portes a Marriott i Starwood per tal que aquestes empreses puguin posar algunes de les seves marques en hotels cubans em va fer començar a parar atenció a com evolucionarà el desembarcament d'empreses USA en un mercat en el qual actualment les hoteleres espanyoles -sobretot mallorquines- ocupen una posició dominant gràcies als acords que des de fa anys han mantingut amb les autoritats cubanes per gestionar hotels de les empreses públiques controlades pel govern castrista.

I això em va portar també a evocar com d'escassa ha estat la presència d'hotelers catalans a Cuba malgrat que va ser precisament una empresa d'aquí, Guitart Hotels, una de les pioneres a aterrar allí una mica més de vint anys enrere. Va ser una de les poques a les quals no els van anar bé les coses a Cuba, com vint anys després a una altra catalana, la barcelonina HUSA de Joan Gaspart.

L'empresa que presidia el no fa massa traspassat Climent Guitart, i un dels bancs del grup de la Banca Mora d'Andorra -si les meves dades i la meva memòria no em fallen- es va encallar en un projecte pioner de gestió i reforma de diversos establiments hotelers cubans allà per la primera meitat dels anys 90. Es va dir, llavors, que havia estat massa ambiciós per a les seves capacitats i recursos econòmics, encara que no crec que aquesta fos la causa del seu fracàs. No val la pena entrar en detalls, però els fets són que el 1995 el grup Guitart va haver de reduir la seva participació en aquells projectes i que una part del que van haver de deixar va passar a ser aprofitat per una altra empresa, l'espanyola Tryp anterior a la seva absorció pel grup Meliá. Aquella Tryp que dirigia un gran professional hoteler i accionista minoritari, Rufino Calero-inspirador i pare dels actuals propietaris del grup hoteler Vincci-, va aparèixer en escena per substituir Guitart Hotels. Es va posar al capdavant del famós hotel Habana Libre, dos hotels de Varadero i un de Cayo Coco.

En aquell mateix any 1995, Cuba va registrar un altre sonat fracàs en la gestió hotelera, que va ser el protagonitzat per una filial de la Mutualitat de la companyia elèctrica espanyola Endesa abans de la seva privatització. Tres anys abans, el 1992, es va establir un acord entre la teòricament espanyola encara que domiciliada -faltaria més!- en un paradís fiscal Kawama Caribbean Holding i l'estatal Compañía Hotelera de la Habana. Va ser l'anomenat projecte Caribe per a la gestió de vuit hotels cubans. Un projecte que va fracassar en part pels escàndols que van tenir com a protagonistes a directius i representants de la Mutualitat, que passaven dies de vacances sense miraments a la també coneguda com a Perla del Caribe.

El final de seixanta anys de boicot dels Estats Units a Cuba comença a arribar a la seva fi i això implica un augment de la competència entre empreses hoteleres allí establertes i les que arriben des del continent. Constitueix el que en llenguatge estratègic considerem un canvi brusc en l'entorn. I els dirigents hotelers d'un i altre costat hauran d'afinar les seves estratègies. Augmentarà molt la demanda, però a poc a poc de moment l'oferta. Es passarà d'un mercat més o menys estable a un mercat de demanda que permetrà pujar tarifes i hauria de portar a millorar la qualitat dels hotels i dels serveis. I també a estimular un desenvolupament de més oferta, encara que no en llibertat de mercat sinó sota la tutela de l'administració de Castro. I tot això ha de repercutir a curt i mitjà termini en les altres destinacions del Carib com ara Jamaica.