He presentat l'estudi dels experts S. Ugarte i M. Voogt, encarregat per la Fundació Irla: Un nou mercat energètic per a un nou país. L'estudi diu que Catalunya és massa dependent de l'energia fòssil i nuclear. Que tenim poca connexió energètica amb Europa. Que som una illa energètica més de l'arxipèlag ibèric, allunyat del continent. Que Girona és el pitjor territori energètic: ni està connectada, ni produeix. Que la mitjana de preus és similar a l'europea, però mal repartida.

Els preus a Catalunya i Espanya casti-guen els usuaris domèstics, les pimes i les indústries grans consumidores de gas. Que els preus d'aquests sectors han crescut darrerament entre el 40% i el 100%. I que la Generalitat no té cap competència per poder definir un model propi d'energia eficient i just. Ergo, un cop més, un desastre sectorial ens aboca a la necessitat d'un Estat propi. Perquè en l'Estat impropi al qual estem alienats, només 5 grups empresarials (oligopoli) connectats al BOE controlen el mercat energètic. I actuen com a lobbies disfressats. Perquè el dèficit tarifari és brutal i fruit d'una mala gestió energètica (deute de 30.000 milions d'euros). Perquè vivim a Espanya una autèntica regressió legislativa contrària a les directrius europees, el darrer episodi de la qual és l'impost del sol.

Què proposen Ugarte i Voogt? Actuar sota els principis de la Unió Europea, a diferència d'Espanya: 1. Lliure circulació de l'energia per Europa. 2. Participació dels ciutadans en el control de les polítiques energètiques com a bé comú. 3. Foment de l'autoproducció. 4. Innovació i competitivitat antioligopòlica en el sector.

Sota aquest principis europeus, cal definir els catalans: 1. Seguretat en el subministrament, amb combinació de capacitat de producció pròpia i subministrament internacional. 2. Assequibilitat i competitivitat. Els preus de l'energia han de ser competitius i no han d'afectar la competitivitat de la indústria catalana ni l'accés als vulnerables. 3. Sostenibilitat. Avançant cap a un sector energètic descarbonitzat i sostenible. 4. Llibertat d'elecció de proveïdor inclosa l'opció de l'autoproducció, que ha de ser fomentada. 5. Prevenció dels abusos oligopòlics.

Aquests principis marquen el camí als 8 objectius energètics per a una República Catalana: 1. Augmentar les interconnexions internacionals del gas i electricitat. 2 Diversificació dels subministraments externs de gas i petroli. 3. Descarbonització i reducció de la intensitat energètica de l'economia. 4. Autoproducció d'energia (renovable) i integració de sistemes descentralitzats al mercat. 5. Marc normatiu modern per al sector elèctric. 6. Reducció curosa i conscient del nombre de centrals nuclears. 7. Protecció dels consumidors vulnerables. 8. Implementació d'una rigorosa legislació antioligopoli.

No em diran que aquest no és un programa avançat, homologable als nòrdics. I que a Espanya no veuran mai si han d'esperar que guanyi Podem.