Cartes

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Quan la gent no estava tan enganxada als mòbils i missatges electrònics s'entretenien en jocs prou senzills però que propiciaven més la vida social. Anem a un món d'éssers solitaris. Quina pena! Un d'aquests jocs, molt senzill, però prou divertit, era el joc de les cadires. En reunions familiars o d'amics i després d'un àpat o reunió i per passar una bona estona i riure una mica s'agafaven diverses cadires i es posaven fent rodona de manera que sobrés una persona. Començaven seient els més ràpids i espavilats i en quedava dret un del qual es feia mofa. Després calia aixecar-se tots alhora i córrer una cadira i el que havia quedat sense, s'havia d'espavilar a robar-ne una, i l'encantat era una altre. En un temps prefixat s'acabava el joc i al que restava dret se li feia pam-i-pipa. Ara no es juguen a aquests jocs innocents, però perdura el joc de les cadires amb un altre caire. Tots els polítics estan obsessionats per aconseguir la millor cadira i naturalment està disposat a pagar-la. Així ara que estem en terra de ningú assistim a una lluita ferotge per no quedar fora, o sigui sense cadira, sigui al Parlament, Senat... I els pobres ciutadans, farts ja de tanta xerrameca inútil hem d'escoltar ?promeses que ningú complirà i retrets que es fan uns als altres, retrets que poden ?canviar de dalt a baix d'un dia per altre segons la seva conveniència. Seria divertit que es juguessin aquesta cadira tan desitjada agafant-ne unes quantes i veure qui queda dins o fora fins a l'últim que restés assegut, que seria el president. Se'ls podria suggerir el joc? Potser l'atzar ens donaria un bon president!

Flors i genocidi

JOAN BORONAT LECHA. BLANES.

Un any més la meravellosa exposició floral Girona Temps de flors ha omplert de gent la ciutat, la qual cosa et fa oblidar que estem en crisi. En Josep Pla potser diria: i tot això qui ho paga? Però no vull parlar ni de despeses ni de crisi econòmica, sinó d'exterminis culturals. Seguint l'itinerari floral, vam entrar a la Fontana d'Or i vam aprofitar per visitar la mostra d'art mochica de l'antic Perú. Mentre admirava la bellesa de les obres, no em podia treure del cap l'extermini cultural que han patit els pobles indígenes americans per part dels colonitzadors europeus. Avui els descendents dels colons europeus no es consideren ni colons ni responsables d'uns exterminis del passat, perpetrats per llurs avantpassats, però sí que en seran culpables si en comptes d'ajudar a salvar el poc que queda d'algunes comunitats indígenes, fan tot el contrari i continuen practicant l'espoli i el genocidi cultural, i en alguns casos humà. D'igual manera, els colons espanyols, no se senten ni colons ni responsables dels atacs, les prohibicions i vexacions que ha patit la llengua i la cultura catalanes en el passat, però sí que són còmplices de consentir les prohibicions i culpables per participar en els atacs, i vexacions actuals, i per tant, seran responsables de genocidi, mentre continuïn comportant-se com colons i no prenguin la decisió d'ajudar-nos a defensar la nostra cultura i llengua, que, com la dels autòctons americans, o de qualsevol territori, pertany a tota la humanitat. I també acuso els botiflers, que en comptes de defensar llur llengua i cultura, sense cap mena de vergonya, fan costat als colons espanyolistes.

El magnífic exemple

de Llet Nostra

JOSEP M. LOSTE I ROMERO. portbou.

Com a ciutadà i consumidor català voldria fer una crida cívica perquè el conjunt de la ciutadania de Catalunya prengui consciència que cal donar suport a Llet Nostra. Cal fer un petit esforç, individual i col·lectiu, i a l'hora d'anar a la petita botiga, al supermercat mitjà o a la gran superfície, consumir, comprar la llet i els productes làctics de la marca Llet Nostra. L'empresa Llet Nostra s'ha solidaritzat amb el ramader de Vilabertran al qual d'altres indústries lleteres volien fer boicot i ha decidit comprar-li tota la producció de llet. El magnífic exemple de Llet Nostra ha d'arrelar al conjunt de la societat catalana, ja que hi ha molts petits i mitjans productors que estan essent maltractats per la gran indústria, que no té escrúpols. Els consumidors catalans tenim la clau de volta per fer possible que un projecte «racional» d'unió de cooperatives lleteres com Llet Nostra cada dia s'expandeixi més arreu del territori.