El futur d'un país comença a construir-se des de l'escola. I un bon indicador de la fortalesa i de la salut d'una societat és l'atenció que dedica a l'ensenyament en totes les seves etapes. És per això que cal valorar els avenços que s'hi produeixen. N'és un clar exponent la posada en marxa d'Escola Nova 21, una iniciativa que, inspirant-se en el document de la Unesco Repensar l'educació, impulsen amb determinació el Centre Unesco de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i EduCaixa. Les noves tecnologies, que estan transformant l'accés a la informació, ens conviden a una evolució de l'enfocament del sistema educatiu per contribuir a aportar als futurs adults les eines necessàries per afrontar els reptes i les exigències d'un món que progressa ràpidament i on tan o més important que l'adquisició d'uns coneixements concrets, definits i inalterables és el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals per poder esdevenir individus dotats de les condicions per interpretar i donar resposta reeixidament als contextos diversos que se'ls presentaran al llarg de la vida.

Una altra bona notícia ha estat el guardó concedit durant la Nit de les Revistes i la Premsa en Català a les plataformes educatives Som Escola, Escola Valenciana, La Bressola i l'Assemblea de Docents de les Balears, des de la consciència del compromís amb la llengua que aquestes entitats han demostrat en circumstàncies adverses i força complexes.

I una fita primordial en el calendari anual del món educatiu són els Premis Baldiri Reixac, que han arribat ara a la seva trenta-vuitena edició i que, iniciats per la Fundació Carulla ja a la fi del franquisme, constitueixen una referència fonamental d'impuls i distinció de la qualitat pedagògica i l'arrelament al país dels nostres centres d'ensenyament. La labor preciosa realitzada per mestres i professors, la implicació dels pares i la feina pacient i creativa dels alumnes ofereixen uns resultats que, vistos en conjunt, mereixen el nostre reconeixement i la nostra admiració. Baldiri Reixac va publicar l'any 1749, és a dir trenta-cinc anys després de la desfeta de l'11 de Setembre de 1714, el llibre Instruccions per a l'ensenyança de minyons, un compendi del saber que cal adquirir a les escoles i on Reixac defensava que els nois i noies havien d'aprendre cinc llengües (català, llatí, castellà, francès i italià) i que "entre totes les llengües, la que més perfecció deuen saber els minyons és la llengua pròpia de sa pàtria", és a dir el català.

Fa pocs dies, en dos actes successius i multitudinaris, el president Puigdemont presidia al Palau de la Generalitat el lliurament dels Premis Baldiri Reixac a escoles i mestres, i la consellera d'Ensenyament el d'alumnes al Casal de l'Espluga de Francolí. Els Baldiri Reixac, alhora populars i prestigiosos, ens ajuden a seguir de prop el batec d'una escola catalana que parteix d'una tradició vigorosa i innovadora i que participa activament en els corrents renovadors que contribueixen a configurar la contemporaneïtat.