Són molts els catalans que, sense ser del PP o de C's, pensen que a la Molt Honorable Senyora Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, la funció li ve una mica gran, no li ha pres bé la mida a la cadira i, potser per això, amb una freqüència excessiva, actua de manera poc adient amb el protocol i la prudència que correspon al càrrec. Perquè ser presidenta del Parlament, és a dir, la segona autoritat política del país, l'obliga a recordar que, quan exerceix com a tal, ho ha de fer sempre d'acord amb la seva representativitat, és a dir, la de tot el Parlament, de tots els partits polítics que el componen i de les seves ideologies. En definitiva, de tot Catalunya.

En un càrrec institucional com el de Carme Forcadell cal actuar amb allò que els francesos en diuen politesse, i els italians, finezza. A més d'exhibir un savoir faire polític més enllà de qualsevol dubte. Perquè no és el mateix dir «Visca la República» en un míting de l'ANC que des de la presidència de la Cambra. O, per més que estigui d'acord amb la iniciativa, rebre, amb quasi tota la solemnitat de les grans ocasions, un grup de catalans que han elaborat «motu propio» un esborrany de Constitució. L'ostentació, crec jo, s'hauria de reservar per quan es rebi el text redactat i aprovat pel mateix Parlament. Rebria així un ciutadà anònim que l'hagués escrit? Vagi per endavant el meu respecte i afecte pel jutge Vidal. I què dir de l'entrevista oficial amb un possible candidat a lehendakari, sense més raó aparent que el seu historial polític?

Personalment, estaria d'acord amb ella més del que es pensa. I ho podria dir si vull. Però ella, no: presideix el Parlament de tots.