El conflicte desfermat a Gràcia després del desallotjament del centre okupa ha despertat la inquietud en totes les ciutats on aquests tenen propietats preses. I Girona no és una excepció. Què succeirà en un futur? Pregunta que xoca entre defensors de la propietat privada i moviments que lluiten pel dret a l'habitatge. La polèmica està servida.

Tan sols cal seguir qualsevol notícia sobre els ocupes per veure les discussions que genera. Potser l'aspecte més conflictiu és que el moviment ocupa agrupa gran varietat d'ideologies, algunes d'extremes, com les liderades per l'anarquisme i els antisistema.

A la ciutat de Girona hi ha assentaments ocupes des de fa anys. Els més rellevants són els que funcionen com a centres socials. Un d'ells és el del carrer Carme, ocupat des de l'any 2009. L'edifici, batejat com "Centre Kan Kolmo", situat al número 41, és un espai al qual es dóna un ús després d'estar més de trenta anys en abandó. La seva proposta: "construir espais comunitaris, trencar amb les jerarquies i amb les agressions normalitzades pel sistema". Entre les activitats més destacades té un taller gratuït on s'aprèn a arreglar bicicletes. La casa presa va passar per diverses instàncies i judicis contra la propietat privada i la presa il·legal de serveis.

Un altre dels més destacats és el que ha ocupat una antiga oficina bancària de Girona. El local està situat a la plaça Josep Pla amb el nom "Salvadora Catà". Es va ocupar després de fer una campanya a les xarxes socials per denunciar "la proliferació de locals buits" a la ciutat. Punt de trobada de joves, porta a terme propostes de les més variades, com recitals, xerrades i àpats populars. Els anticapitalistes diuen que l'ateneu és "un centre social que pot acollir tot tipus d'activitats i que dinamitzin la vida cultural de la ciutat".

Dues formes d'entendre la societat pràcticament irreconciliables. Una que pensa que està construint una forma diferent d'organitzar i mirar a la societat, al marge de les institucions i la legalitat. L'altra part té clar que s'usurpa la propietat privada i que la llei és el primer de tots els acords.

L'Ajuntament de Girona ha hagut de moure's sobre aquesta corda fluixa, tot i que sense deixar a tothom content. D'antuvi "consentir" ha estat el seu mètode. Un mètode que potser no sigui la solució però que es mostra, d'antuvi, més eficaç que els empleats a Barcelona.